L’any passat ja vàrem comentar alguns significats de la festa de la Candelera i enguany em limitaré a recordar punts que per a mi em van ser prou importants. Deixaré a part la consideració del creixement de la llum diürna, perquè en el meu record prima aquell any ¿1956? en què anàvem a passar llacets* (llavors es passaven per recaptar i ajudar a organitzar la festa) amb una noia (s’hi anava en parelles) i les mans se’ns van quasi glaçar. Recordo que d’uns pontets de vint centímetres d’ample, que per sobre del canal transportaven aigua, hi penjaven estalactites de glaç.
Mai podien faltar els “xerraires”, que damunt de piles de caixes cridaven “No una, ni dos, sinó tres al precio de una y va otra de regalo!” i coses per l’estil. Tot això, en un carrer Major ple de gom a gom.
De l’Ajuntament a cal Martí del Rec era la fira dels garrins, que es compraven per criar-los a casa per a la matança anual del porc. Al garatge del Pajares (antigues quadres), l’exposició de cavalls i, no gaire lluny, guarniments per als cavalls i els carros, sense oblidar cal Garbellador (Bofill), amb les maces penjant damunt dels vianants a l’acera de muntanya de la carretera, amb les tendes tipus militar on venien joguines; al carrer Verdaguer, els arbres i, a prop, alls i cebes.
A la plaça de l’Església no hi havia mercat de flors, ja que encara no existia la plaça, però sí que, dintre, el dia de la Candelera es donaven candeles primes de colors que es beneïen i guardaven per encendre-les si un dia hi havia tempesta. El 1951, al soterrani del Mercat tingué lloc la primera exposició “Galerías Comerciales”, amb gran èxit per la cuidada representació i perquè permetia refugiar-se del fred, omnipresent a l’època. El 1952 se celebrà un primer Concurs Regional de Sardanes en el desaparegut camp de futbol de la Joventut Catòlica.
Ja ocasionalment, la fira s’havia celebrat en cap de setmana, però els canvis de costums i cada vegada més visitants no pagesos van provocar desplaçar-la des del 1959, incloent-hi el primer dissabte i diumenge posterior al 2 de febrer. Ara no hi ha dubte: el 2 és la Candelera, però les parades hi són el divendres (almenys, a la tarda), dissabte i diumenge, i cada vegada s’hi ajunten més dies de celebracions sota l’exitós paraigua de LA CANDELERA.
*passar llacets: abans, per ajudar a les despeses d’organitzar La Fira o l’Aplec de Santa Creu, uns voluntaris feien uns llacets de colors que amb agulla de cap es clavaven al vestit del públic que donava uns cèntims.