Com a columbaris, des de l’antiguitat, són conegudes tant les petites fornícules on dipositaven les cendres de difunts després del crematori com els colomars, construccions per a la criança de coloms i colomins destinats a ús culinari, a rituals o com a missatgers.
Els colomars, o colomers, acostumaven a ser construccions estretes i altes, de diferents formes i materials segons els costums de cada regió.
Era habitual situar-los en turons i, per l’altura de l’edificació, molts s’havien fet servir com a torres de guaita.
Sovint formaven part d’una residència agrària annexa o separada, però ja en el segle XIII ens consta que, a Molins de Rei, a les cases es criaven coloms destinats a l’autoconsum.
Al nostre país solien ser torres quadrades construïdes amb carreus petits i argamassa de fang que es podien reforçar amb carreus grans i, per finalitzar, una volta de canó i un sostre cimentat amb la coberta de teules; a les parets, per dintre, les fornícules, forats on niaven els coloms.
Encarats a migdia, hi solien haver les finestretes d’entrada dels coloms, amb cornisa o reposador, per quan els coloms tornaven de menjar. L’aliment se’l procuraven no gaire lluny del colomer i era necessari que a prop hi hagués aigua. Precisament per què eren molt interessants? És a causa que ells sols es buscaven l’alimentació. No era estrany trobar-ne de situats prop de camps de sembrat, on aprofitaven el gra caigut en la sega.
A l’edat mitjana, els colomars van guanyar gran importància i eren un símbol de poder. Els senyors feudals i els monestirs es reservaven el dret de tenir colomars amb prohibició expressa a la població baixa, si bé, a la pràctica, molts pagesos en tenien.
Als coloms feréstecs se’ls anomena tudons, més grossos i vistosos que els casolans. Solen nidificar en roques i punts elevats, es mouen en bandades i es caçaven amb unes trampes de fusta i filat expresses denominades palomeras. Els tudons eren molt apreciats per a l’alimentació i considerats un plat de luxe.
Es va popularitzar criar coloms i tudons en petits colomars al cim de les cases urbanes. La cria del colomí va esdevenir un petit negoci, ja que era buscat pels no criadors.
No han faltat lleis per protegir els colomars; per exemple, a l’assemblea de pau i treva de l’any 1200 se’n fa esment entre les parts i les explotacions rurals, i es diu que quedaven protegits de danys i destruccions.
A partir del segle XVI se’n perden molts, de colomars, i en algunes revolucions se’n varen destruir dels més grans, perquè significaven un símbol del poder senyorial.