Molins de Rei neix al costat del reg acabat de construir i del camí real (reial), possiblement una variant, buscant el pla, del ramal de la Via Augusta, que anava cap a Ad Finis (pont del Diable).
Per la part de muntanya, baixava com a afluent del torrent de Ciuró, i entrant per l’extrem del carrer Puigcerdà, una torrentera que s’havia enfonsat en el terreny i que es coneixia com la Rasa.
El 1210 sembla que a la Rasa se li adjudica una finalitat defensiva amb algun portal d’entrada lligat a cases amb tanques senzilles.
El 1253, Jaume I va fer construir una torre, porta d’entrada del camí real des de la riera de Cagalell (ad portale ville Molindenarum), i quan els Durfort van instal·lar dos molins al costat d’aquesta torre, el rei va permetre que aquests construïssin un pis que l’enlairava i millorava, i li donava valor de talaia, lloc de vigilància. Tot i això, es va posar com a condició dotar-la d’una escala d’accés expressa i no molestar els habitants del pis inferior.
Quina funció podia tenir, doncs, la torre? Veiem també que ja existien portes per controlar, quan es creia convenient, l’entrada o sortida de persones o mercaderies. La torre era al mateix temps una de les portes, la denominada “de la riera”, per on discorria el camí real que, com que connectava amb Martorell i el Vallès, prenia una importància màxima en la riba esquerra del Llobregat.
Des de lluny també es podien albirar certs moviments des de la vila, ja fortificada des del 1268, i no menys important era exercir el control en el mercat setmanal establert el 1269. Aquest mercat gaudia de “carta de guiatge” per a tots els qui hi anessin, sota pena de cinc-cents sous contra els qui poguessin anar en contra del guiatge. També, més tard, permetia conèixer els moviments econòmics referits al privilegi de 1257, atorgat pel rei a tots els habitants de la vila: “... que tots aquells que en la dita vila i el seu terme compren o comprin, tenen o tinguin qualsevol cosa de realenc, posin i hagin de contribuir en totes les qüèsties i serveis reials i veïnals per sou i per lliura”. El 1268, els molins reials es van fortificar com la resta de la vila, que era fàcilment atacable.
La muralla apareix en les afrontacions d’immobles i encara el 1302 continuen plets per qui paga; a preguntes de com eren construïts se va respondre que “de terra fueron facti pariets et porte fuerunt facte de fudte”. Finalment, per manament del rei, tots els habitants de la vila van haver de contribuir a l’obra defensiva.