El Llobregat és considerat des de l’antigor un riu difícil que sempre ha causat inundacions i desperfectes.
El constant perill provocat per les inesperades avingudes del riu és un fet documentat. Ens consten inundacions els anys 1512, 1545, 1561, 1585, 1592, 1593, 1603, 1617, 1625, 1676, 1678, 1685, 1686, 1694, 1695, 1713, 1726, 1734, 1736, 1738, 1771 ...
Ja al capbreu de 1512 apareixen cases enrunades al carrer de Baix i són freqüents les reparacions al molí i a les instal·lacions. El 1585 es reparà el molí, s’hi feu una resclosa nova i l’aigua s’emportà part de l’hort del Palau.
En l’interrogatori del 1603 es fan palesos els grans estralls de les inundacions. Va fer història el diluvi del 2 de maig del 1603; el 1656, Antonio Fonolleda diu que va perdre, en la zona de la Granja, 15 jornals de llaurar i s’hi va haver de fer una nova resclosa. Gabriel Ametller es queixa perquè al camp del molí, preparat per a 15 quarteres de froment, el riu “se les ha emportat”; el 1718, Jaume Ametller indica que en el camp del molí han desaparegut 15 quarteres de froment. La família Vallsorga, el 1751 declarà que a la terra dita la Vinya del Molí, de 15 mujades, només en quedaren 4.
I així com hem descrit danys constants en les terres de conreu, tampoc es poden obviar els causats en les infraestructures: el rec, de terra, sovint era destruït i era necessari desplaçar-ne la ubicació, tal com també succeïa en la resclosa feta de troncs i pedres.
Encara al segle XVI sovintegen els casos de cases enrunades al carrer de Baix i que altres quedaven sense corral, femer o hort. Com hem mencionat, les riuades solien endur-se la resclosa; tant és així que en les concessions reials dels molins s’especificava si la reconstrucció depenia dels concessionaris dels molins, del rei o del poble, punt que va anar variant segons les èpoques.
I fent referència a la necessitat de refer la resclosa, com que calia disposar de molts troncs, ja des del 1198 s’especifica generalment si el rei o el senyor de la vila concedien als arrendataris dels molins disposar de la llenya dels boscos. Tenim un cas molt concret, quan era Senyora de la Vila Mència de Requesens, que va comprar el bosc de la Torra Dimassa a la seva cosina per poder atendre les necessitats de la resclosa.
Finalment, no podem oblidar que el rec constantment era objecte d’obres de neteja o de reconstrucció i sovint calia desplaçar-lo en part del recorregut.
Ja veieu, doncs, que el Llobregat no era pas un pare plàcid.