Senzillament, a la milla dotzena! Naturalment, però d’on? En el nostre cas, de Barcelona.
La situem en la variant de la Via Augusta que transcorria per la Selva i el Vallés cap al Penedès. La creixent importància que adquiria Barcino va crear una nova via que, desviant-se cap a la ciutat, es retrobava a At Finis (lloc ara conegut con el pont del Diable) i en aquest trajecte passava pel que ara és Molins de Rei.
La zona de la Riera de Bonet cap a la vila era designada, pel fet de coincidir amb la milla dotzena, com a Duodecimum i, per deformació, Dudisme, Dussime, Duzisine, Duïsme i altres formes que perduraren a l’edat mitjana.
Ad Duodecimum va ser un lloc d’esdeveniments: hi portaren Gal·la Placídia, tingué lloc una important batalla entre visigots i ostrogots, hi ha les ruïnes d’una vila romana...
D’això us volia parlar. Era precisament una vila típica?
Evidentment, si era una zona de producció agrícola dels ibers, els romans no degueren pas menysprear l’ocasió, però hi ha més punts sobre els quals podem elucubrar.
Tenim una torre a Sant Pere de Romaní de fonaments poc estudiats en un punt immillorable per albirar els moviments al voltant de riu i, més avall, les restes, ja en aquells temps, d’edificacions conegudes com “vila romana” i el comentat embarcador al riu.
Tot plegat ja em sembla prou interessant, però veiem que la distància de Duodecimum a Barcino era aproximadament la de Molins de Rei a Barcelona i no és casual que, els darrers segles, els viatgers elegissin Molins de Rei per fer-hi parada i fonda abans d’arribar a la capital. Carles V també ho aprofità.
Doncs, casualment, els romans també acostumaven, a certes distàncies, a construir un establiment destinat a repòs o a reposició de cavalls i descans de viatgers.
Les vies romanes eren tècnicament perfectes, amb una base de pedres grosses i, al damunt, unes de més petites, una altra capa de grava i, finament, una capa de sauló, tot amb pendents i escorrenties calculades. En aquella època, el pla s’inundava i s’havia de vorejar per zones on el terreny presentava molts desnivells i obligava a grans obres. En aquest punt és on sorgeix la pregunta:
Per què no veiem rastre d’una construcció tan important?
S’ha demostrat que, posteriorment als romans, no es van fer treballs de conservació, però sí de destrucció, tal com veiem en les cases i les obres quan són abandonades: utilització de pedres per fer marges o noves obres, arrossegament per tempestes, aprofitament per a terrenys agrícoles...
On és Ad Duodecimum i on és la Via Augusta?