El primer nucli habitat en l’emplaçament de l’actual Molins de Rei el situem al 1190 i aquells primers habitats, per assistir a missa es veien obligats a desplaçar-se a l’església de Santa Creu d’Olorda.
Suposem que el riu devia ser prou atractiu perquè la gent de la parròquia es desplacés al pla, més quan, els anys precedents, es devia haver necessitat mà d’obra per a la construcció del rec i els casals dels molins. Conseqüència d’aquesta situació és de preveure l’existència d’un camí que connectés l’església i els casals, i considerant que el camí actual sembla la ruta més curta, devia ser l’emprat pels nous feligresos. Pensem que ja existia el Castellciuró.
No ens estranyem, doncs, que reclamessin església pròpia, fet que se’ls concedí el 1209. Aquest camí que comentem no tindria res a veure amb l’aspecte de l’actual; veiem, doncs, l’evolució lògica d’aquest itinerari des d’aquells temps als nostres dies.
Possiblement, tot començaria amb un senzill sender que la gent consolidaria amb el seu pas.
A l’establir-se una relació entre els habitants del riu i els de la muntanya es transforma en camí de bast o de ferradura, apte tant per als animals de càrrega com per a persones muntades en ases o gent a peu i ases transportadors de càrregues mitjançant sàrries i arreus. A aquests camins també se’ls anomena morralers, d’animal, de muntanya o de tres peus.
Probablement passarien segles abans de transformar-se en un camí carreter.
Els camins per carro exigeixen promoure una amplada que, a la muntanya, obliga a treure terra i roques, i a aplanar talussos, excavant, en certs punts, en penyes i reomplint-ne la part baixa. I tot a mà! Així doncs, ja tenim un camí carreter que permet el pas de vehicles d’eixos.
També és sabut que eren prou habituals els passos per les rieres i torrents; són reconeguts els de la riera de Sant Bartomeu, la del Molí o la Rierada i la de Bonet (que enllaçaria amb la descrita a Santa Creu i Sant Pere de Romaní, i per les quals s’arribava a moltes masies).
Posteriorment, veiem que la propietat de les terres d’Olorda sovint cau en mans d’un Senyor (Durfort, Relat o Requesens) i a ells els interessa una bona interconnexió de les dependències.
La creació de la Batllia de Molins de Rei i la Sots-Batllia de Santa Creu anys més tard, amb la seva segregació, i la construcció de la carretera asfaltada de Molins de Rei a Vallvidrera significà una reestructuració del territori.
Els canvis són constants: des del ramal de la Via Augusta, que ara quedaria sota les cases, al camí ral o la carretera reial, ens trobem amb una autopista i... temps al temps!