Els que heu anat seguint els anteriors articles recordareu que ja vaig tractar un tema que em sembla prou interessant: quines plantes de les que avui ens alimentem són veritablement autòctones i si són introduïdes, quan i com es produí.
Ara es debat si hem de menjar productes de proximitat, si són perillosos els transgènics, què aporten els ecològics a la salut, si els que tenen un origen de climes diferents ens afecten i mil temes més. És prou complicat.
Anteriorment ens vàrem fixar en què teníem abans de les introduccions aportades per grecs i fenicis, per romans i pels musulmans, i tot ens sembla gairebé autòcton, però revisant les llistes trobem que, veritablement autòctons, en són ben pocs! Ni tan sols l’olivera o la vinya.
No cal dir que la part que vaig deixar és de les més influents en la nostra alimentació actual i la llista no cap en un article com aquest. Avui em limitaré a productes que ens han arribat d’Amèrica. Resulta difícil pensar en l’absència d’alguns com:
•La patata. De la solanàcia Solanum tuberosum. Rep els noms de patatera, trumfera, creïllera, pataquera; en castellà va prendre el nom per la semblança amb la batata (moniato) i del quítxua papa. És originària dels Andes. •La tomaquera. Domesticada a Mèxic, és el Solanum lycopersicum, amb origen a Sud-Amèrica. El fruit es coneix com tomaca, tomata, tomàtic i tomàtiga, tomàtic, tomàtiga i tomàtic. •Els pebrots (dolços) i els bitxos (picants), que es poden menjar directament o com a condiment. També és una solanàcia (Capsicum annuum). En podem situar l’origen a Bolívia. Rep infinitat de noms vulgars segons localitats i característiques, principalment segons forma i picantor. •Les mongetes o fesols i mongeta tendra: Phaseolus vulgaris, Ph. Coccineus (vermella de Sóller), Ph. Lunatus (garrofó). També es coneixen per fesolera, mongetera o bajoquera. Les varietats vulgaris són d’Amèrica Central i les andines, varietat aborigeneus, que solen ser més grans. •La carbassa americana (gènere Cucurbita, espècies: ficifolia, argyrosperma, moschata (violí), màxima (de forma clàssica) i pepo (carbassó). I podem seguir: •Boniato, moniato i també la dita batata i patata de Màlaga (Ipomea batates), que prové d’una àmplia zona des de Mèxic a l’Equador. •El blat de moro, panís, moresc o dacsa (Zea mays) prové d’Amèrica Central. La quinoa (Chenopodium quinoa) és originària de la regió andina; el gira-sol (Helianthus annuus), de Nou Mèxic; l’alvocat o ahacatel (Persea americana) és oriünd d’Amèrca Central i Mèxic; la pinya tropical o ananàs (Ananas comosus), d’Amèrica del Sud i Central; la papaia (Carica papaya), de Mesoamèrica; la mandioca (Manihot esculenta), de la qual se n’obté la tapioca, és procedent d’Amèrica del Sud; la nyàmera, el tupinambo (Helianthus tuberosum), entre altres plantes.
I també vingueren animals com el gall dindi o l’ànec mut.