Sempre m’ha semblat interessant conèixer el perquè de les coses i, sovint, ens emportem sorpreses; per exemple, Porcuna, nom que prové de l’originària iberotúrdula Ibolca, ara ens pot semblar que ve de Porcino, etc.
El cas nostre és fàcil de seguir. Desconec el nom dels poblaments ibèrics o romans (sabem de la vil·la romana i que del paratge de Duodecimum que ara en diem de Ca la Còrdia, però la denominació del nucli actual té ben pocs dubtes).
És clar que els primers molins neixen en un lloc conegut com a Matoses en la dominicatura del rei -dominicatura domini regis- de Matoses, que formava part dels béns fiscals que eren administrats pel comte com a patrimoni propi. Fou el rei Alfons el que el 1188 ordenà la construcció d’un centre moliner, un casal de dotze moles, el més important de la vall baixa del Llobregat. Matoses marcava l’extrem del territori de la ciutat en el Llobregat, alhora que pertanyia a la jurisdicció reial i, per tant, estava lliure d’interferències de baronies.
El nucli nascut a redós del monar assolí personalitat pròpia i es començà a ser anomenada com villa molendina regalia o ‘vila dels molins del senyor rei’: villa molendinorum domini regis.
En aquella època se la considera una gran fàbrica i pel seu origen també es denomina Molendina Regalia Lupricato. Recordem: fou una empresa realitzada amb els recursos propis del rei i, consegüentment, el rei en va ser el seu primer senyor.
El nom de reial acompanya la vila tant als inicis, amb plena propietat del rei, com posteriorment, quan per necessitats pecuniàries es venen o cedeixen molins. Així, el 1294, en una sentència arbitral dels consellers de Barcelona es tancà el plet que enfrontava els procuratores universitatis ville Molendinorum regalium contra els propietaris barcelonins.
Passant ja l’any 1321, alienada la vila a la comtessa de Pallars, en una disposició, ella mateixa obligava loci nostri de Molí de Rey per al pagament de tots els deutes i almoines...
Si l’indret de l’actual Molins de Rei hagués evolucionat a partir de la vila romana de Ca la Còrdia, possiblement hau ria estat rural i no un dels centres nascuts de la industrialització, i ves a saber quin seria ara el seu nom: probablement, Duïsme. O potser hauria quedat el de Villa Cicerone, que els Hospitalaris li donaren durant uns 40 anys. I si ens haguéssim quedat amb l’origen de Matoses, ara ens podríem anomenar matosers (no matussers), però el fet que l’encàrrec dels molins el fes el rei Alfons, comte de Barcelona i rei d’Aragó el 1188, als dits molins se’ls conegué com a molins reials (els primers habitants ho preferiren a dependre d’un senyor feudal) i així és com la història ho reflecteix. Som de Molins de Rei.