El mes passat, l’article “El Terraplè”, el vaig intentar reduir al màxim, però em van quedar ganes d’expansionarme amb un tema tan important per al passat de Molins de Rei com fou la constant amenaça de les riuades.
Aquestes pujades del Llobregat no eren un fet fortuït. La imprevisibilitat del riu ja havia retardat la construcció de molins o que s’edifiquessin ponts al Llobregat. Coneixedors del problema, la construcció de la resclosa i del rec es feu amb materials reemplaçables i s’anotaren les condicions de reparació en els contractes reials amb els usuaris. Per exemple, Donya Mencia Requesens adquireix un bosc per poder disposar de troncs suficients per refer periòdicament la dita resclosa.
El rec es construí planejant cap a la part baixa de la futura vila i el casal dels molins, on s’edificà el primer nucli habitat, però les destrosses causades per les riuades en foren una constant.
Segurament recordareu que en unes obres del 2009 es descobriren diferents nivells d’empedrat del carrer de Baix corresponents a calçades d’entre els segles XV i XIX (la més antiga, a tres metres de fondària) i a la pairalia dels Mas Rubí trobaren que la porta del segle XVIII naixia més amunt de l’antiga. També, als baixos del Palau de Requesens es pot admirar el nivell base de quan es construí, a mitjan segle XV.
A cal Mas Rubí, uns senyals mostraven el nivell assolit per les riuades; en destaquem la del 1912, amb 1,7 metres sobre el nivell del carrer, cosa que representaria quatre metres respecte del nivell de l’any 1200.
Arran de la forta riuada de 1898, a l’inici del segle XX, per protegir el centre de la vila es decidí construir una barrera de terra que frenés noves avingudes i protegís el rec i el poble. Es va fer amb un terraplè d’uns tres metres d’alçada des de la fàbrica coneguda popularment com el Molí, per haver estat aixecada allà, en el lloc d’antics molins, fins a la carretera reial, si bé una protecció més senzilla continuà en la llera del rec enllà . En el TOT del mes d’abril ja vam comentar com aquest terraplè donà nom a l’actual (ara, amb l’antic canal cobert) i se’n feu una avinguda, un lloc ple de vida ciutadana.
L’any 1962, una destructiva riuada feu grans destrosses al carrer de Baix. El terraplè ens seguia protegint, però es trencà la resclosa i quedà oberta l’aigua cap al rec, cosa que va permetre que part del riu entrés amb força pel canal cap a Molins de Rei. D’aquest fet, no en podem culpar el terraplè...
Les aigües que tant hem desitjat últimament poden ser traïdores i haurem de ser vigilants amb les de la riera de Cagalell (de Sant Bartomeu), ara carrer Verdaguer, el curs natural del nostre vessant de la muntanya.