De l’origen francès dels Requesens que lluitaren en els inicis de la reconquesta de la Marca Hispànica no hi ha gaires documents i hem de suposar que entre les branques de Girona i el castell de Requesens i la d’Altafulla hi podria haver un nexe.
Escuts d’armes: tres roquers (o torres d’escacs) en atzur i posades formant triangle. Són les formes més primitives del llinatge corresponent a Pere Recasens. Les diferents cases del llinatge presenten variants en l’escut, però mantenen sempre els tres roquers en triangle. ‘Requesens’ també el trobem escrit com ‘Recasens’. Es considera que ve del nom personal germànic Ricosind, compost de ric, que vol dir ‘poderós’, i sitha, que vol dir ‘camí’.
Se’ls suposa l’origen en la casa francesa de Valois i dels comtes de Guisa . Es creu que van anar al Rosselló per lluitar contra els moros en les primeres etapes de la reconquesta.
Al rei Jaume I li va agradar que un parent dels Valois i dels comtes de
Guisa no perdés les obligacions de soldat, lluitant amb gran valentia en la conquesta de València.
A Altafulla reben el castell l’any 1337. Consta com a senyor del castell d’Altafulla Berenguer de Requesens, qui fou succeït per un Lluís de Requesens.
El llinatge dels Requesens troba ple apogeu al segle XV; continuà com a posseïdor d’Altafulla Lluís de Requesens i de Cardona, fill de Bernat de Requesens i de Caterina de Cardona.
Pel que fa a Molins de Rei, interessa el seu fill Galceran, que es casà amb Isabel Joan de Soler, dels qui passaren en la branca els fills Lluís de Requesens de Soler i Dimas Requesens. Dimas heretà el mas Bonet de Reguers, per la qual cosa la finca es passà a conèixer com Torre Dimassa. Lluís es casà amb Elfa de Cardona i, de segones núpcies, amb Hipòlita Rois de Liori, dels qui nasqué Estefania.
D’altra banda, Galceran de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós, es casà amb Beatriz Enriquez de Velasco. En la branca de Nàpols trobem, a partir del fill de Galceran i Isabel, a través de Berenguer Joan de Requesens a Isabel de Cardona i de Requesens, ella immortalitzada en un quadre de Rafael, i Lluís de Requesens de Sicília, a qui tenien destinat a casar amb Estefania, però que finalment ho va fer amb Juan de Zúñiga gràcies a la intervenció de l’emperador Carles V.
L’últim Requesens hereu de la família va ser Lluís de Requesens i Zúñiga, ja que seguidament entren els Fajardo, casat amb Mència de Requesens i Gralla i Hostalric.
Varen ser molts els cavallers del llinatge Requesens que obtingueren gran renom, com Francesc, que participà en la conquesta de Mallorca; Berenguer, que fou conseller de Jaume II; Jaume de Requesens, governador de Trípoli; Bernat Gerard de Requesens, gran prior de l’Orde de Sant Joan de Catalunya, o Dimas Requesens, també prior del mateix orde.