Com sempre, quan ens allunyem en el temps, resulta difícil encertar cronològicament l’antiguitat i, fins i tot, la funció primitiva, però intentarem aproximar-nos a les construccions religioses del nostre entorn. Prescindirem avui de com expressaven la seva religiositat els ibers i prenem l’elecció de Santa Creu d’Olorda.
De Santa Creu no hem trobat el seu origen documentat, però el poblat iber proper en fa pensar en l’elecció d’un lloc resguardat al seu redós. És segur el seu origen preromànic, semblant a la germana. La Salut, del Papiol. Per la seva extensió edificada des d’un llunyà origen fa pensar en un monestir, possiblement absorbit per la pujança medieval de Sant Cugat.
La primera menció que ens consta és en un testament a l’altar de Sant Pere de Romaní. És curiós que no s’hagin trobat referències pròpies de Santa Creu donada la seva monumentalitat. Queda la possibilitat que es considerés, com una pertinença directa de Roma.
I parlant de Sant Pere de Romaní (la paraula Romaní ve de la pertinença a Roma) el tenim documentat el 1001 referit com a oratori d’una propietat amb cases i edificacions diverses incloent un colomar adossat, en forma de torre.
Aprofito per mencionar que pertanyé a can Capellans que oficiaven allí abans de construir la capella a la masia.
De Sant Bartomeu d’Olorda, més tard la quadra de Sant Bartomeu i ara Sant Bartomeu de la Quadra, originalment romànica, ens porten els orígens al segle X. Tenim en el segle XII un pergamí que diu “la vila de Sant Bartomeu”, al segle XVI “l’habitador de la casa de Micer Sunyer” i que en aquesta zona i al segle XVII allí hi havia una “casa magna”. L’antiguitat ve palesa en una paret en opus spicatum, conservada sota capa d’arrebossat. L’església antiga fou cremada i enderrocada el 1936 D’aquella, es poden contemplar quatre capitells preromànics, una sanefa, una finestra i un retaule de Sant Bartomeu.
A la Rierada, fins fa poc, hi havia culte, des de l’any 1943, en la capella de la Mare de Déu del Roser.
A Vallpineda s’hi celebrava des de l’any 1964, però és des del 1986 que hi ha un local força digne.
A la masia de can Bofill tenen una bonica capella, però crec que mai ha estat consagrada.
En canvi, durant molts anys s’hi celebraren misses a Sant Marçal, del que avui sols resten ruïnes També al Castellciuró en temps d’en Relat si construí una capella gòtica com, més tard, els Requesens o feren al Palau de la vila. El 1209 la primitiva església romànica de Sant Miquel, substituïda per una de gran, beneïda el 1860, la que fou destruïda el 1936. El 1940 es començà la construcció de l’actual.
A la dels “Padres” si feia missa normalment, i segueix a la de Sant Isidre. Els temps ens comporten adaptacions a cada moment i circumstàncies.