L’intercanvi de mercaderies entre productors i consumidors o també entre posseïdors d’un producte i interessats a posseir-lo, és un fet ancestral i que es produïa espontàniament. No calia lloc concret ni normes.
No en calien en els seus inicis, però quan en casos determinats aquest fet es converteix en norma i multitudinari, comença a considerar-se convenient reglar-ho, sigui per imperatiu de seguretat o per treure’n un benefici.
Als primers habitants a redós dels casals dels molins no els hi calia cap mena de regulació, però el nucli va anar creixent i relacionant-se amb poblacions veïnes. El 1269 Molins de Rei ja tenia fortificacions, batllia i escrivania i començava a ser pol d’atracció per forans, al mateix temps que tenir insuficiències d’abastiment pels seus habitants.
Cal tenir en compte que ciutadans acabalats de Barcelona ja havien invertit en la vila essent molts d’ells els que figuren entre els que avançaren diners al rei.
Convertida doncs la vila en centre d’intercanvis de productes agrícoles o manufacturats, Jaume I concedí llicència per celebrar-hi un mercat setmanal, cada dijous, segons consta en un extracte del privilegi que s’ha conservat en els registres de la Cancelleria Reial (21 d’octubre de 1269): “El senyor rei concedí mercat públic i general a tots els homes i dones habitants i habitadors en la vila dels seus Molins, el dijous de cada setmana a celebrar en tot temps; ítem concedí carta de guiatge, en la seva forma comuna, a tots els que vagin a dir mercat i posà pena, contra els qui puguin anar en contra del guiatge, de cinc-cents sous”.
Els primers mercats oficials solen tenir els inicis en el segle XIII, també a Barcelona, i per això, aquest, podem considerar que es tracta d’un dels més antics. Suposem que el fet de disposar del mercat de la farina, bé fonamental en aquells temps, a més d’una incipient indústria de pasta de paper o roba i la reduïda, però molt necessària producció local d’aliments, tant a on es disposava d’aigua com en les terres del secà, constituirien un context ben favorable.
Cal valorar que per la vila i passava la pista de l’esquerra del Llobregat i que, temporalment, els pròcers barcelonins ens reclamaven com a carrer de Barcelona. La riba dreta estava difícilment comunicada amb l’esquerra, però podem considerar-ne un nexe el pas de barca entre Duis-me i l’actual Sant Vicenç.
No hi ha dubte que la construcció del pont de Carles III va revaloritzar enormement a l’emplaçament de Molins de Rei, tant com a mercat receptor com a emissor de productes de cara a la comarca natural creada, com a la llunyania o a Barcelona. Tampoc podem oblidar al ferrocarril; a l’estació hi havien arribat vagons de vaques des de Cantàbria. Tots aquests factors, entre altres, ens han conduït a la nostra fira.
Ara arreu hi fan mercat, aquí, el setmanal, és el divendres, però l’hereu d’aquell com a punt singular d’atracció diríem que és la fira de la Candelera. Sembla que el lloc era prou adient!