Casualitat o no a Molins de Rei es va cuinar un dels moments crítics de la història de Sardenya.
Tot començà quan el fill de Ponç de Cervera (llinatge de Castellfollit de Riubregós i de Bas), amb l’ajut d’Alfons I, cosí seu, li fou reconeguda la meitat d’Arborea (compromís d’Oristano 1192) i es nomenà rei d’Arborea i fins i tot de Sardenya.
Els Cervera no es volien desentendre del seu origen i perdre el títol de vescomtes de Bas al no ser considerats catalans, i van contactar amb els germans Francesc i Guillem Sa Bastida (prestadors) que el 1332 havien comprat Molins de Rei, i el 1334 el varen vendre a Hug II d’Arborea, que era el fill d’Hug I i d’Isapella Serra d’Arborea i, consegüentment, senyor de la vila de Molins de Rei. Tot això, després de la conquesta de Sardenya. A pesar del que es podia esperar del jutge, aquest s’oposà al domini de la corona d’Aragó sobre l’illa, conquerida per Jaume II el 1327.
I ja ens acostem a l’ objecte de l’article: Hug II, jutge d’Arborea és l’avi d’Eleonora; els pares són Marià IV d’Arborea, casat amb Timbora de Rocaberti, de família catalana. Suposem que Timbora va jugar el seu paper i que podria ser per aquest fet que venen a Molins de Rei. S’hi devien quedar a viure i, com a conseqüència, varen néixer aquí, Elionora (el 1340) i el seu germà, el futur Hug III.
Quan Hug III heretà el jutjat i el poder dels Arborea, prengué un sistema molt autoritari i es feu odiar pels seus súbdits, tant, que es provocà una revolta i acabaren assassinant-lo, a ell i a la seva filla, el 1383.
Mort Hug III, a Sardenya s’instal·la una república i és Elionora a qui li toca fer front a tal situació. No ho té gens fàcil però, finalment, convenç als revoltats de que acceptin re-establir el sistema i fer successor al seu fill Frederic, encara menor d’edat.
Amb aquest estratagema, el 1403, a Oristano, Elionora es converteix en reina regent i jutgessa d’Arborea.
Amb tot, Elionora, casada (per conveniència política) amb Brancaleone Doria, venecià, seguia no acceptant el domini del regne d’Aragó i això provocà una guerra que acabà amb un acord, segons el qual el domini real el tenia Pere III el Cerimoniós en tenia el domini reial i Elionora restava com a jutgessa d’Arborea.
A Molins de Rei també hi va ser Brancaleone a l’espera de rebre un títol nobiliari, però, pel conflicte creat amb Hug III, va acabar empresonat i finalment enviat a una presó de Sardenya, d’on no va ser alliberat fins a l’acord amb Elionora.
Amb Frederic i el seu germà Marià V ja havia acabat la dinastia Cervera, que passava a la dels Doria.
Elionora publicà la Carta de Logu, unes lleis de les més avançades de l’Europa de l’època i que van influir més de 400 anys a Sardenya. Regulaven la pagesia i dictaven normes que protegien les dones.