L’any 1526, l’església romànica de Molins de Rei resultava insuficient, a pesar de les contínues petites ampliacions, ja que era un moment en què la vila rebia visites constantment.
Ens situem en ple renaixement històric i m’atreviria a dir que la població ja havia assumit la necessitat de millorar-la. El que sí que crec evident és que la senyora comtessa, plena d’energia, considerà que la “seva” església no representava el nivell dels seus hostes. Era necessari un bon retaule per a l’altar major.
El 13 de març de 1536 es va firmar un contracte amb Bernat Batle, mestre imaginar, perquè fes un retaule. En Bernat es comprometia a tenir-lo fet el mes d’agost següent. Dimensions: trenta-tres pams d’alçària en el centre, per vint-i-tres pams d’amplada i, a més, els guardapols, o sia, uns 6,60 m x 2,60 m. També havia de fer un sant Miquel d’escultura, amb el diable als peus, de nou o deu pams d’alçada, uns 2 metres, per situar-lo al mig de l’altar.
És evident que el retaule es va fer, ja que el 29 d’octubre de 1531, Jaume Fontanet, pintor de la ciutat de Barcelona, que pertanyia a la dinastia de mestres pintors, d’una part, i dels jurats de Molins de Rei, de l’altra. Van firmar contracte per pintar el retaule de fusta, amb la intervenció de la respectable senyora Hipòlita de Requesens i de Liori, comtessa de Palamós, senyora de la vila, sota el següent pacte: tenir acabat el retaule en dos anys.
L’obra constava de cinc taules: dues a cada part i una al capdamunt; a més, dues taules, una a cada banda, amb una imatge i les armes o escuts (que havien de ser determinats). En les taules laterals s’havia de pintar la història de sant Miquel i, en la taula superior, Crist crucificat, la Verge Maria i sant Joan.
Amb tota probabilitat, el pacte es va complir, perquè no consta cap nota d’incompliment.
Tampoc s’ha trobat la data de la presentació o inauguració de l’altar major de l’església, però podem considerar amb tota certesa que va tenir lloc, perquè el 14 de desembre de 1574, amb motiu d’una visita pastoral, es fa referència del retaule situat a l’altar major i de l’escultura de sant Miquel (barroc, d’un metre d’alçada, consta conservat fins al 1936, guardat a la rectoria).
No hi ha cap dubte que una obra tan treballada no es va canviar per un nou altar i seria lògic pensar que, atès que l’església neoclàssica es construí guardant en l’interior la romànica, aquell retaule no es devia destruir abans de finalitzar l’estructura. Com va, doncs, desaparèixer un retaule tan apreciat? L’any 1936, fotografies anteriors ens mostren que el retaule que hi havia era diferent..