M’agradaria que aquest Nadal fos bo per a tots.
Hi ha moltes maneres de viure i sentir el Nadal. A mi em varen ensenyar un Nadal amb esperit religiós: nit de pau, nit d’amor, ha nascut el redemptor, la missa del gall, el pessebre, els pastorets, el “caga, tió”, les nadales i els villancicos, els torrons i les neules per xuclar el vi bo i, sobretot, la vida en família a casa, i amb els amics al carrer.
Però passà el temps i el caràcter festiu va anar prenent força, de manera que les creences i el caràcter festiu es van anar solapant cada vegada més i la darrera opció va anar dominant; a Molins de Rei, això sí, però amb més gatzara a fora que a casa.
L’arbre nòrdic lluitava per dominar un romanticisme nostrat contra el cep, i les nadales i els villancicos deixen pas a les cançons de les pel·lícules americanes (les navidades blancas) i la tele. Ja soc internacional.
Aquella nit del gall a Santa Creu, amb la llum de les espelmes i cantant amb els amics, va donant pas a les celebracions organitzades. Es podia mantenir encara la celebració religiosa com una festa que marcava com un segell de Nadal: un segell, no la carta sencera. Ara, el Nadal domina gràcies als altaveus i la il·luminació esplèndida que ens fa sentir a tothora que la gran festa ja ha arribat.
Posem-nos seriosos. Nadal és molt més i diferent per a cadascú. Sí, jo mateix he viscut nadals de tota mena. A vegades, han estat espirituals. En recordo un en què em sentia tocat per resoldre un problema d’un conegut: el patiment de la seva família me’l sentia tan meu que vaig creure que, amb una força espiritual a les dotze, a la missa del gall, el podria resoldre. Passat un temps, aquesta persona es va curar, però no crec que jo hi tingués res a veure. I un altre any m’ho vaig passar amb tanta festa com vaig poder. I no parlem de quan tens algú proper en moments difícils...
Convé, doncs, pensar en tothom i no oblidar la dimensió solidària. Hi ha moltes entitats que organitzen campanyes solidàries per ajudar aquells que es troben en situacions difícils.
I els dinars i sopars de Nadal? Tenen molts vessants: donen feina a gent a qui els va molt bé i la disbauxa també ajuda aquells que en treuen profit. Molt bé si ho fem amb cura i no arruïnem l’economia alhora que posem en perill el futur.
I es pot criticar que es gastin els calés per veure amics o familiars llunyans? En el fons, això és la visió moderna de la vida en família del passat.
Au, alegrem-nos i gaudim, que de Nadal només n’hi ha un a l’any!