A Molins de Rei, Galceran de Requesens va voler-s’hi fer un palau com a manifestació del seu estatus , tot i disposar de la seu de Barcelona, i escollí el celler del Des Llor, tal com ja havien fet els Relats. L’emplaçament, tocant a la vila, permetia mostrar-se com el cap de la propietat.
Ara només veiem les restes del nucli de la residència, però intentarem fer una aproximació de l’abast del conjunt. No coneixem la totalitat de les dependències, però sí que ens han arribat moltes de les activitats que s’hi feien i, consegüentment, podem deduir què era necessari que hi hagués: magatzems, pallers, allotjaments per al bestiar, lloc per als productes del camp i per als carruatges i els animals de tir, i, evidentment, cavallerisses, tant per als senyors com per als nombrosos convidats o emissaris, ja que es mantenia una constant interacció entre la seu de Barcelona i Molins de Rei. No cal dir que la família, el servei i els hostes de gran nivell o els seus acompanyants, així com les trobades com les que l’activitat com- portava, obligaven a tenir un gran saló apte per a grups nombrosos i moltes cambres.
Sabem que la part domèstica estava situada just a les parets de la vila i, a sota, l’hort i el jardí, tant per a l’aprofitament alimentari com per al gaudi, en bona part obligats per la màxima disponibilitat d’aigua de l’hort i jardins.
L’espai fins fa poc conegut com el pati de cal Canalías, amb sortida directa des de l’habitatge, donava un respir, apartat de les mirades, i era ideal per a festetes a l’aire lliure. Des d’aquest pati, curosament organitzat, destacava el mirador, des d’on es controlaven les dues lleres del riu.
I passem a altres construccions que limitaven amb la part baixa del que, posteriorment, fou el carrer de Sant Miquel i, per sota, amb els jardins principals. Diem jardins principals perquè també creiem que era enjardinada la zona on posteriorment van construir els Ginebreda, els tècnics del pont de Carles III, al segle XVIII, fins als Roca.
Quines altres construccions, doncs, hi podia haver? És fàcil d’imaginar si a les dependències comentades per l’activitat pròpia, hi afegim que rebien productes de la pagesia que els era subordinada. Només cal pensar que els soterranis de la coneguda La Parra eren cellers ja des dels Des Llor.
Com anteriorment amb els Durfort i els Relat, Olorda els era supeditada i en ocasions varen establir-se al castell Ciuró. Per una carta d’Estefania a la seva mare, se sap que ella va habitar-lo amb el Lluïset de Requesens, per culpa de la pesta que hi havia a Barcelona.
La deixadesa dels Requesens a Molins de Rei es degué al fet que a Lluís de Requesens i Zúñiga li succeí la filla Mencia, qui, en casar-se, va traslladar-se als dominis del marit.
Mencia volgué mantenir les propietats i comprà la de la Torre Dimasa a fi de proveir-se de trons per a la resclosa i canvià els pagaments en cereal en lloc de garbes per controlar millor les collites, però tot fou en va.