Avui ens donarem el caprici de passejar per aquest jardí renaixentista tan formós i explicarem com era.
Deixant el pas dels segles, vaig a donar una mirada a tan reconeguts jardins.
El palau i les seves dependències ocupaven la part alta del predi des d’on la contemplació dels horts era privilegiada.
La planta noble tenia una sortida a una terrassa; és el que encara molts hem conegut com “el pati de cal Canalies”.
A baix, fins a l’avinguda dels tarongers, per la que entraven els carruatges, tot era hort productiu que alimentava el palau i donava excedents per al mercat de Barcelona: hortalisses i fruiters es distribuïen en parterres dissenyats per donar un aspecte de jardí renaixentista; Pèrgoles d’emparrats de vinya de grec procuraven ombra, al temps que una llarga temporada de producció de raïm. Es notava que aquells encanyissats eren obra d’especialistes de la capital! En aquest sector agrícola s’hi ubicava la sínia, un muntatge fonamental per regar tant l’hort com el jardí, perquè de l’aigua d’ús domèstic, conduïda des de la riera de Sant Bartomeu, quasi no en quedava per a les plantes un cop passat el palau i els safarejos. Sovint es veia l’ase fent rodar la sínia, un espectacle distret, però no per a la pobra bèstia!
Tinc entès que a la part alta, més amunt del jardí i galliners, la zona anomenada “els rosers” estava prou ben endreçada, però no hi he anat mai.
Des de les parets del palau, una avinguda coberta per una pèrgola de oloroses murtreres portava a la font renaixentista del lleó, admiració de tots els visitants, de la que un anglès comentà que sols a Roma havia vist cosa semblant, com també convingué l’italià Giovanni Battista Venturino.
Ben a prop de la font hi passava l’altra avinguda, que portava del carrer de Baix les cavallerisses o a la porta de l’escala i, de la placeta de la font sortia un altre camí enjardinat amb parterres geomètrics de murtreres retallades que enquadraven plantes aromàtiques, de flors, tarongers i algunes pèrgoles fins al portal de la creu de terme.
Sota el mirador, i prop de la capella, hi havia els safarejos, mig amagats per unes moreres que va portar la senyora comtessa. L’aigua de Sant Bartomeu, que passava per la font de la pujada i el palau, s’emmagatzemava allà per sorgir, espectacularment, de la font del lleó.
Realment, un conjunt ben calculat, productiu, lúdic i joiós de contemplar.