El primer a la vila; a la Parròquia de Santa Creu ja n’hi havia i també és possible que n’hi hagués a Sant Bartomeu d’Olorda. Fins i tot, si considerem vila el barri de Bonet amb Sant Pere de Romaní, hi ha indicis d’un cementiri altmedieval..
Les esglésies medievals tenien una sagrera que abraçava 30 passos al voltant de l’església. Era un espai considerat sagrat on no es podia fer cap mal.
Sovint s’hi van situar productes que els nobles podien desitjar prendre i també el cementiri, amb perill de profanació. La pena era d’excomunió i s’implantà al segle IX, quan la població no era definida com clarament catòlica. No es pot oblidar que a més de protecció hi havia l’asil amb immunitat garantida.
A l’edat mitjana era normal situar el cementiri en l’espai de la sagrera, fins al punt que ambdós conceptes es trobaven lligats, tant que en molts documents llatins s’utilitzava la paraula ciminterium per referir-se a l’espai de la sagrera. Com que l’esglé sia era el centre de la fe, el terreny del voltant (les trenta passes de la sagrera) quedava automàticament sota la jurisdicció divina. Enterrar-se allà assegurava la proximitat als sants i a les relíquies del temple, fet que es creia que ajudava a la salvació de l’ànima. Va ser, principalment el segle XVIII, amb les epidèmies, que les autoritats mèdiques decidiren eliminar els enterraments en nuclis urbans (Real Cèdula de Carles III, 1787)
Anem doncs a l’església de Sant Miquel – lògicament parlem de la romànica- Què en sabem del primer cementiri? No m’han arribat fons documentals, però tenim la sort d’haver trobat al Miquel Viñas, gran amant del patrimoni i que en la seva vida aprofita els coneixements que ens arriben, i ens explica:
En una de les meves obres, al final del carrer Pintor Carbonell, vaig trobar una làpida d’uns 100 x 50 x 12 cm. En la qual hi havia una B interessant aprofundida i una altra, aquesta de grans dimensions (uns 300 x 180 x 25 cm) que em quedava dins de la casa, i no vaig poder fer servir maquinària per treure-la. Vaig adaptar el terreny i va quedar enterrada, fent a sobre un despatx. Sempre m’he penedit de no poder esbrinar més, però, el 1984 tenia altres prioritats.
I és que, parlem de cases, darrere l’església, que es varen construir damunt les restes de l’antic PRIMER CEMENTIRI.
