Ser un friki no sempre ha estat fàcil. Durant molt de temps la societat ens ha vist com una comunitat de personatges estranys, pintorescs i de caràcter introvertit que ens tanquem a les nostres coves a gaudir de la nostra cultura –de dubtós valor –, ignorant el món que ens envolta i relacionant-nos, només, entre els de la nostra “espècie”.
El terme freak es va popularitzar l’any 1932 amb la pel·lícula homònima de Tod Browning (director del “Dràcula” de Bela Lugosi). En aquest film, un grup d’artistes de circ fan gala de les seves poc comunes habilitats, alteracions genètiques i deformitats físiques, en favor de l’entreteniment d’un públic que ni els admira ni els respecta.
Aquest rebuig ha estat constant durant molts anys. La paraula friki es va convertir en un estereotip social que implicava que els aficionats als còmics, ciència ficció, videojocs, rol o manga (entre d’altres) eren persones infantils i immadures, menyspreant així la cultura popular que se’ls venia a sobre.
Però enrere queden ja les sessions de rol d’amagat, enfrontant acarnissadament orcs i elfs a cop de dau polièdric. Les maratons secretes d’Star Trek, que duraven nits senceres mentre, entre capítols, es feien pràctiques de llenguatge klingon. Còmics amagats sota el llit dins de caixes de cartró. Partides “a pantalla o vida”, gastant d’amagatotis la setmanada al saló recreatiu del barri. A ningú li ha important considerar-se un friki, però la societat no sempre ha estat preparada per entendre’ns.
Ara gaudim del Dia de l’Orgull Friki, el 25 de maig, fent homenatge a l’estrena de la primera pel·lícula d’Star Wars i en record a Douglas Adams, autor de Guia de l’autoestopista galàctic (també reconeixem aquesta jornada com el Dia de la Tovallola). Aquesta festivitat es duu a terme des de 1977 i reivindica el dret a ser friki a qualsevol que ho vulgui ser.
A dia d’avui tothom coneix als Avengers, a Batman i als X-Men. Les plataformes digitals de contingut en streaming, com Netflix o HBO, ens han portat al menjador de casa a la Madre de Dragones, Naruto i a cert Mandalorià. Els videojocs sumen tants beneficis que destronen el cinema i la música... junts! I tothom sap que els hobbits són feliços a la comarca i que l’ull de Mordor ho veu tot.
I si no saps de que parlo... és que, ara, el friki ets tu!