Steve Jobs ha estat el gurú tecnològic més famós i productiu de tots els temps i, tot i que l’Iphone i Ipad (o el Macintosh i Apple 2, pels més veterans) seran el seu llegat per la major part de la població, va deixar registrades més de 140 patents.
El que molta gent no sap, i gairebé ja no es recorda, és el pas de l’Steve pel món dels videojocs, on va protagonitzar una de les anècdotes que als freaks del mundillo, com un servidor, ens encanta explicar.
Al 1974, amb 19 anys, va ser contractat per Atari, empresa que en aquells moments estava revolucionant la indústria del videojoc. La creativitat tecnològica ja feien destacar a un adolescent Steve Jobs, però no pas les seves habilitats socials. Era un gran treballador a nivell tècnic, però era incapaç de no tractar amb menyspreu a qualsevol que no estigués intel·lectualment a la seva alçada.
Al 1976 Atari estava a punt de treure un videojoc anomenat Breakout que els donaria nombrosos beneficis. Moltes de vosaltres l’haureu jugat en alguna ocasió. Es tracta d’una pilota que rebota en una paret i a cada impacte trenca un maó. L’usuari controla una petita plataforma que mou lateralment, impedint que la pilota es perdi més enllà del límit de la pantalla i enviant-la de nou a la paret.
Aquest videojoc arribaria a totes les llars amb una consola Atari 2600 en format cartutx i, en principi, comptaven que haurien de fer servir 95 xips perquè el joc funcionés. Atari va fer una crida a tots els seus treballadors, motivant la seva creativitat, compensant amb 100 dòlars per cada xip que fossin capaços d’estalviar a l’empresa a l’hora de fabricar el videojoc + 750$ de premi a qui ho fes realitat. Steve Jobs coneixia a la persona ideal que li faria aconseguir aquella prima tan llaminera, Steve Wozniac (amic i futur soci), tot i que, de cara a les condicions, el va “desinformar” una mica. Si aconseguien el repte compartirien el premi, però mai li va dir res del plus per cada xip estalviat.
Wozniac va aconseguir fer funcionar el joc amb tan sols 45 xips, i dels 5.750$ que va guanyar d’aquella feina només es va embutxacar 375$. La resta s’ho va quedar el futur gurú tecnològic.
Steve Wozniac no va saber d’aquella estafa fins molt temps després, llegint la biografia autoritzada d’Steve Jobs viatjant en avió. Tan bon punt van aterrar, va demanar-li explicacions al seu amic, i ell li va explicar, sense cap mena de remordiment, que ho va fer en benefici de l’empresa que van fundar tots dos, Apple Computer Inc.