Atribuir-se una propietat intel·lectual encara no concebuda, invertir en accions d’una empresa actualment multimilionària o evitar que et deixin en evidència en aquella reunió familiar del 2003. Tots i totes, en algun moment, ens hem imaginat què hauríem fet si poguéssim viatjar en el temps.
El 1985, en Robert Zemeckis i en Bob Gale (director i guionista) tenien la mateixa inquietud i, tot i entendre la impossibilitat de fer realitat aquell anhel, se’n van rescabalar creant la millor pel·lícula de viatges en el temps... de tots els temps. Si més no, la pel·lícula en què es comparen les altres.
A Retorn al futur (Back to the Future, 1985), un jove Marty McFly viatja per error al passat en un Delorean convertit en una màquina del temps pel seu amic, el Dr. Emett Brown. Allà, any 1955, coincidirà accidentalment amb els seus pares adolescents, interferirà en la seva primera trobada i, consegüentment, farà perillar el seu propi naixement. Aventura, comèdia i ciència-ficció. Tot molt dels 80.
Tot i que aquest film forma part, de manera indiscutible, de la història de la cultura pop, en Zemeckis i en Gale no ho van tenir fàcil per fer-la realitat. Més de 40 vegades, diferents inversors els van rebutjar el projecte. Finalment, Steven Spielberg els va donar l’oportunitat.
Una història com aquesta requeria un actor molt especial. Durant les sis primeres setmanes de rodatge, Eric Stoltz, un actor revelació que havia guanyat el Globus d’Or per la pel·lícula Màscara aquell mateix any, va acceptar la responsabilitat d’encarnar aquell paper. Però l’actuació de mètode de Stoltz i la poca sintonia que tenia amb la comèdia van provocar que el substituïssin, per qui, des d’un inici, havia estat la primera opció. En aquells moments, Michael J. Fox no estava disponible perquè estava gravant la sèrie “Enredos de familia” (Family Ties, 1982), però la productora va arribar a un acord amb la NBC perquè l’actor gravés la sitcom al matí i la pel·lícula a la tarda. Quina feinada, no?
L’altre protagonista imprescindible és el Delorean DMC-12, que serà recordat tota la vida per ser el llegendari portador del condensador de fluzo (que permet els viatges en el temps), però no pas pel seu rendiment a la carretera.
La casa DeLorean Motor Company va fabricar menys de 10.000 cotxes entre el 1981 i el 1982, i en el seu segon any de vida va tancar per fallida econòmica, però... a qui no li agradaria poder tenir un d’aquests a la porta de casa seva? I 1.21 gigawatts!!!