És possible que els videojocs mai t’hagin cridat l’atenció, però n’hi ha alguns que han marcat la cultura pop de tal manera que, sense haver fet mai una partida, veure la seva icona en algun anunci, vídeo o peça de merchandising et provoca un somriure. No són gaires els que ho han aconseguit, però no hi ha cap dubte que el nostre protagonista d’avui sí que ho farà.
L’any 1980, Toru Iwatani, dissenyador japonès de videojocs, observava que els salons recreatius no estaven ben vistos per la comunitat i que eren considerats espais foscos, bruts i poc amigables. La majoria de jocs eren d’acció i violència, i pràcticament no hi havia jocs familiars, i encara menys per a un públic femení (sembla una actitud retrògrada, però què espereu? Som als 80!).
La seva idea era captar aquesta potencial comunitat de videojugadores i crear un videojoc que es pogués relacionar amb el menjar (A quina dona no li agrada menjar? Els 80!), on un personatge recorre un laberint menjant tot el que troba per la pantalla, perseguit per 4 implacables fantasmes. Però qui seria el seu personatge? La solució li va aparèixer mentre es menjava un tros de pizza: la peça circular amb boca que quedava al plat li va donar la resposta... Havia nascut Pac-Man.
En realitat, el nom havia de ser Puck-Man: Puck és l›onomatopeia japonesa d’una queixalada, però el van haver de canviar perquè preveien que la picaresca hauria convertit la inicial en una F.
La màquina recreativa va ser un èxit, la més venuda de la història, només superada per la seva “seqüela”, Ms. Pac-Man. El nom d’aquesta continuació es va haver de canviar diverses vegades: en principi havia de ser Miss (senyoreta) Pac-Man, però com que a les pantalles de càrrega hi apareixia un Pac-Man fill, sabien que la societat no hauria acceptat una personatge que hagués tingut un fill sense estar...CASADA (el que dèiem dels 80)! L’any 2017, Toru Iwatani va comparèixer a la Barcelona
Games World on vaig poder escoltar de la seva pròpia persona la història de la creació del joc. Tot i convertir l’empresa on treballava, Namco, en multimilionària per les vendes del joc Pac-Man, Iwatani només va rebre una prima que no arribava al doble del seu sou. El van ascendir de categoria professional, cosa que a la cultura japonesa està considerat un honor, i a dia d’avui, tot i que ara treballa exclusivament com a professor a la Universitat Politècnica de Tòquio, està feliç i agraït d’aquell gest.
Hi ha un centenar de versions per jugar a Pac-Man, però jo recomano la versió que va crear Google pel 30è aniversari del joc. Està tan ben fet i és tan addictiu, que el dia que va estar a la portada del navegador, els usuaris es van passar el dia jugant sense fer ús del motor de cerca, cosa que va pr una pèrdua milionària a l’empresa de Mountain View.
Només cal entrar al cercador i teclejar “Puck-Man”... i a gaudir del ComeCocos!