La PlayStation va néixer d’una trucada feta al 1986, però abans van haver de passar moltes coses...
Al 1945 AkiroMorita i MasaruIbuka van fundar TokyoTsushinKogyo, empresa dedicada al manteniment i fabricació de ràdios amb transistor. Recent acabada la Segona Guerra Mundial, la població japonesa volia saber les notícies que circulaven arreu del món, i tots dos volien satisfer la necessitat dels seus compatriotes. A més, Japó estava derruïda pels bombardejos provocats per la guerra i volien formar part de la reconstrucció social i econòmica del país. Durant aquells temps la tecnologia japonesa no era gaire respectada: pràcticament tots els electrodomèstics que es venien al país del sol naixent provenien dels Estats Units, o en alguns casos, Japó era la mà d’obra barata de les empreses tecnològiques estadounidenques. Morita i Ibuka van ser els primers en invertir en I+D, creant obres tecnològicament destacables com la gravadora de so, la ràdio de butxaca o el primer magnetòfon.
De seguida es van adonar que la clau de l’èxit estava en expandir-se arreu del món i, durant els seus viatges a EUA, veien que el nom de l’empresa era de difícil pronunciació pels potencials consumidors americans, així que van decidir canviar el nom a Sony, fent referència a Sonus ( “So” en llatí) i a l’expressió Sonny Boy, que es feia servir al Japó per anomenar a les persones vanguardistes i lliures d’esperit.
Al 1979 la popularitat de Sony es va disparar amb el Walkman que, a més de convertir-se en una icona de la cultura pop, va potenciar la utilització de la cinta de cassette com a format per escoltar i gravar música en detriment dels discs de vinil. Això sí, 40 anys després són els vinils els que tornen a omplir les botigues de música, i de cintes de cassettes no es veuen ni a les benzineres...(ni les de Camela!)
Una altra de les més grans fites de l’empresa va ser la col·laboració puntual amb la companyia europea Phillips per crear una nova revolució, i no sols musical: el CD.
Els més veterans de la casa recordarem les cintes de vídeo BetaMax que, tot i ser de millor qualitat, van ser desbancades pels sistema VHS de la també japonesa JVC. Que a la vegada es van quedar obsoletes quan el DVD va entrar al mercat, també de la mà de Sony, entre altres.
Al món de la informàtica també hi van ficar cullerada: els disquets de 31⁄2 van ser cosa seva també.
Llavors,quan va arribar la PlayStation? Doncs, com dèiem, al 1986 Sony rep una trucada...de Nintendo.