Als anys 80, la llei de copyright estava en un limb legal amb el qual s’hi podia jugar força, mai més ben dit. Molts videojocs es van atrevir a afegir a les seves creacions personatges de pel·lícules o sèries sense cap acord previ, però cap empresa va ser tan agosarada com Sega, que el 1989 va publicar per a la seva consola Mega Drive el popular videojoc de ninges The Revenge of Shinobi, amb uns quants personatges bastant... familiars.
Entre els enemics finals podíem comptar amb Batman, Spiderman, Rambo, Godzilla (sí, sí, un ninja barallant-se amb Godzilla, la bogeria dels 80), Terminator i Hulk. L’estrena del joc va ser tot un èxit, tot i que el bon feedback de la comunitat va delatar la presència d’aquests enemics tan “populars”. Sega començava a albirar l’ombra d’una demanda milionària per part d’alguna franquícia, així que va haver de modificar el joc... quatre vegades. Recordem que als 80 no hi havia connexió a Internet, així que cada canvi suposava una nova tirada de cartutxos que es venien a les botigues.
A la primera revisió van substituir Rambo per un militar més genèric. Rambo 3 s’havia estrenat un any enrere i la seva popularitat estava en un moment molt àlgid... Jugar amb la imatge del gran Sylvester Stallone suposava massa risc. Al mateix temps, Sega arribava a un acord amb el manga DevilMan, de manera que així substituïa el guardià de Gotham i eliminava l’amenaça financera que suposava una querella de DC Comics.
Entrant als anys 90, un nou cartutx surt a les botigues. En aquest cas, un acord amb Marvel feia possible l’aparició d'Spiderman (com a enemic, no ho oblidem. És que els era igual!). Però no va ser fins 3 mesos més tard que, en una nova tirada, Godzilla es va convertir en un brontosaure que escopia flamarades de color blau.
Terminator i Hulk es van salvar del garbell: van pensar que no s’assemblaven prou per rebre una demanda i els va funcionar! Però de ben segur que amb les lleis de copyright d’avui dia, a Sega no li tornarà a passar pel cap arriscar tant.
Avui dia, a les botigues de segona mà es pot veure com el mateix títol té preus diferents i la primera edició de totes és la més cara i difícil d’aconseguir.
Ah! I com a cirereta, la imatge del protagonista que sortia a la portada del joc, i en aquest article, era la de Sonny Chiba, actor molt popular al Japó per interpretar Hattori Hanzo a la sèrie Samurai Warriors el 1980. Segur que el coneixeu, ja que, 20 anys després, va fer el mateix personatge a la pel·lícula de Quentin Tarantino Kill Bill vol.1.