L’any 1977, acabada d’estrenar Star Wars IV: una nova esperança (1977), George Lucas va marxar de vacances a Hawaii (s’havia convertit en una tradició que després de l’estrena d’una de les seves pel·lícules marxés sense veure’n la repercussió) amb el seu amic Steven Spielberg, que en aquells moments gaudia d’una molt bona reputació després de l’èxit de Tauró (1975).
Les xerrades entre daiquiris i castells de sorra eren contínues, i va ser allà on el creador de l’esqual més temut del món va confessar el seu interès a dirigir una pel·lícula al pur estil James Bond. George Lucas va trobar el moment oportú per posar sobre la taula un projecte que feia anys li rondava pel cap i tenia a veure amb un estereotipat aventurer de còmic dels anys 30 que arriscava la vida entre selves i runes maies mentre es ficava en problemes i bevia més del compte: les aventures d’Indiana Smith (sí, sí, no m’he equivocat, s’anava a dir així).
El que havia de ser unes vacances per desconnectar es va transformar en un seminari creatiu que no va parar fins a convertir aquella idea en la primera part de la saga de les aventures de Henry Walton (Indiana) Jones, Jr. Neix Indiana Jones a la recerca de l’arca perduda (1981).
Tot i que avui dia ens és impossible imaginar un Indiana Jones que sigui millor que Harrison Ford, s’ha de dir que va estar a punt de no entrar al repartiment. L’actor ja estava treballant amb Lucas com a Han Solo, així que la primera oferta li van fer a un professional que en aquells moments enlluernava tot el públic amb la seva corpulència, el seu carisma i un dels millors mostatxos de la història de Hollywood... Tom Selleck. Proposta que va rebutjar per convertir-se en Magnum P.I. (1980 - 1988).
Durant 42 anys hem seguit Indiana per recuperar l’arca de l’Aliança, el Sant Grial, artefactes de l’antiga Grècia, joies màgiques i calaveres de cristall. Vam acompanyar-lo durant les seves aventures de joventut (a la sèrie Les aventures del jove Indiana Jones (1992-1996), interpretada pel malaurat River Phoenix), i hem gaudit d’una pila d’històries alternatives entre novel·les i videojocs (molt recomanat Indiana Jones & The fate of Atlantis (1992). Per aquest motiu, al finalitzar l’estrena oficial d’Indiana Jones i el dial del destí (2023) al Festival de Cinema de Cannes, una ovació de més de 6 minuts va precedir l’entrega (per sorpresa!!!) de la Palma d’Or honorífica a Harrison Ford, que no va poder més que emocionar-se mentre s’acomiadava per sempre del seu personatge.
Moltes gràcies per tant, Dr. Jones.