Quan l’any 1968, en George A. Romero va reunir a una colla d’actors i amics per a fer una pel·lícula de cinema independent de terror, no esperava pas encetar una nova etapa en aquest gènere. Escenes més crues i explícites, crítica social emmascarada en la relació entre els personatges de diferents estatus i jerarquia social, i, evidentment, el naixement de la carismàtica figura... el zombi!
Anteriorment ja s’havia sentit a parlar sobre aquest fenomen zombi, però sempre havien estat relacionats amb la bruixeria vodú de les terres d’Haití del segle XVIII, quan els bruixots del poble tornaven a la vida a les persones amb deutes pendents per a convertir-los en esclaus. I aquests no menjaven carn humana.
Tot i que els cinemes de tot el món es van omplir amb La nit dels morts vivents (1968), una errada administrativa molt greu va impedir que la petita productora d’en George A.
Romero n’adquirís els royalties per a la seva creació. En un principi, l’obra es va registrar com La nit dels menjadors de carn (un títol horrible, sí), però quan van canviar el títol abans de l’estrena, els seus gestors es van oblidar de fer la gestió, així que aquesta obra icònica del món del terror és lliure de drets. És per aquest motiu que hi ha tantíssimes obres i disciplines que utilitzen la figura del zombi “modern”.
La literatura ens ha donat obres com Guerra Mundial Z (Max Brooks, 2006), on diversos testimonis de diferents localitzacions i condicions parlen sobre com fan front a un conflicte zombi a escala global. A la col·lecció de comics Te Walking Dead (Robert Kirkman 2003) seguim la història d’un policia que desperta en un hospital, després de ser ferit de bala en un tiroteig, per descobrir que els caminants s’han apoderat de tota la civilització. Al videojoc Resident Evil (Capcom, 1996) acompanyem un agent especial a investigar una misteriosa mansió propietat d’una companyia farmacèutica que experimenten amb armes biològiques. I de tot n’han fet una pel·lícula o una sèrie!
El teatre tampoc s’escapa de la influència zombi: Fins a mitjans de novembre podem gaudir, al Teatre Condal, de La Noche de los Muertos Vivientes, un espectacle escènic, sonor i sensorial que et fa viure l’apocalipsi zombi a primera fila (mai més ben dit). A més, hi trobareu a la Mercè Martínez, actriu i veïna de Molins de Rei.
I, aprofitant que ja tenim aquí el nostre fantàstic festival Molins Terror, us convido a provar una nova manera d’experimentar amb els “no-morts”: la ficció sonora. Ca n’Ametller acollirà aquesta disciplina recuperada del teatre a la ràdio, amb una història de zombis que us deixarà de pedra: Devolvemos la Conexión. No us ho perdeu!!!
I per cert, els zombis de 28 dies després (2002) no són zombis, són infectats.