Al 2007, Irrational Games va fer Bioshock, un videojoc que va captivar tota la comunitat videojugadora i no sols per la seva jugabilitat, sinó també per la seva immersiva història que reflectia una manera de pensar, impulsada als anys 60, que ara com ara manté unes referències molt clares.

Us l’explico una mica. L’any 1960, en Jack és l’únic supervivent d’un accident d’avió que cau enmig de l’oceà i, de casualitat, troba un accés que el porta a Rapture, una ciutat submarina creada per a una comunitat molt concreta. La ciutat, que va tenir el seu moment de glòria i esplendor, la trobem ara totalment abandonada i semi destruïda. Tota la gent que encara hi viu són persones embogides per unes drogues molt potents (que poden provocar poders com la telecinesi o la pirocinesi, una de les gràcies del joc) o, en canvi, estan immerses en una acarnissada guerra que enfronta les persones segons la seva classe social. El videojoc ens portarà a conèixer el passat d’aquesta ciutat i a passar-les magres per aconseguir escapar-ne, però les derivacions de la història i la seva jugabilitat no és el que m’interessa transmetre avui, sinó el motiu pel qual es va crear Rapture.

Andrew Ryan és el creador d’aquesta amagada metròpolis i ho fa amb la ferma intenció de donar aixopluc a totes les persones que, igual que ell, pensen que no hauria d’haver-hi res que posés límit als esforços de la mateixa persona. Ni impostos per als empresaris, ni límits morals per als científics ni censura per als artistes. Òbviament, tots aquests arguments formen part del guió d’un videojoc, però heu de saber que les premisses en què es basa Andrew Ryan formen part de la manera de pensar de l’objectivisme, tendència filosòfica creada per Ayn Rand... que no té res de virtual.

Rand defensava l’egoisme racional, l’individualisme i el capitalisme, i argumentava que és l’únic sistema econòmic que permet que l’ésser humà visqui com a ésser humà, és a dir, fent ús de la seva facultat de raonar. En conseqüència, rebutjava absolutament el socialisme, l’altruisme i qualsevol acció comunitària o programa social, perquè afirmava que en un estat capitalista les persones pobres eren paràsits que frenaven les súperpersones (les persones riques). Aquesta vena filosòfica, tot i no ser gaire popular a Europa, sí que és força apreciada als Estats Units, on personatges com Donald Trump, Elon Musk o Alan Greenspan en són seguidors reconeguts.

Bioshock va voler reflectir i parodiar el desastre imminent de la utopia que persegueix l’objectivisme i si, igual que jo, creus en les bonances de l’estat de benestar et convido a que li donis una oportunitat.

Benvingut a Rapture!!!

Xavi PSXTots els articles de Xavi PSX →