“L’any 1972, un comando format per quatre dels millors homes de l’exèrcit americà va ser empresonat per un delicte que no havia comès, però no va trigar a escapolir-se de la presó on era. Avui, buscats encara pel Govern, sobreviuen com a soldats de fortuna. Si vostè té un problema i se’ls troba, potser els pot contractar.” (Tothom sap quina música està sonant al meu cap ara mateix.)
A principis dels anys 80, la guerra del Vietnam (1955-1975) encara ressonava amb força al cap de tots els estatunidencs. Havien viscut amb orgull com el seu país entrava, amb tot el suport popular, a una guerra que creien necessària, però durant els 20 anys que va durar el conflicte, les imatges esgarrifoses d’actuacions militars aliades, el racisme a les files, un gran nombre de desercions i moltes decisions polítiques decepcionants van crear un enorme rebuig popular cap a tot el que tingués referència al camp militar, la guerra o als mateixos soldats.
Un cop passada una dècada del final de la guerra, una campanya audiovisual intentava donar una visió dels soldats més humana i més propera. Al cinema i a la televisió es podien veure històries de soldats trastornats per la guerra i assetjats per una Amèrica hostil (Acorralat, 1982), històries més còmiques i amables respecte al paper dels soldats en territori vietnamita (Good Morning Vietnam, 1987) o aventures familiars on els soldats es converteixen en els nous herois dels Estats Units dels 80 amb l’afegit que fugien del govern de qui tothom estava ressentit...
Equipo A va ser una sèrie d’acció familiar que es va gravar entre el 1983 i el 1987, repartida entre 5 temporades. Cada capítol seguia un patró molt similar: una comunitat patia un problema d’assetjament sense cap recurs per evitar-lo, apareixia l’equip protagonista per ajudar-los, quedaven atrapats en un magatzem ple de soldadors i ferralla, i resolien el conflicte amb un festival d’explosions, trets i baralles a cops de puny. S’ha de recordar que, enmig de tota aquesta testosterona desencadenada, l’acció era força amable, ja que per molts cotxes que esclatessin a cada escena, només es va produir una mort en 96 capítols.
L’elenc de personatges es va fer famós mundialment. La genialitat de John “Hannibal” Smith, la força descomunal de M.A. Barracus (Mala Actitud Baracus), la bogeria de l’entranyable Murdock i el magnetisme seductor de Tempelton Peck “Phoenix” es van convertir en els rols preferits de la canalla a l’hora d’inventar-se històries a l’esbarjo de l’escola, vivint aventures d’acció benevolent i valors rancis, però entranyables, amb un inevitable final...
“Me encanta que los planes salgan bien.”