Fa uns dies ens vam despertar amb una notícia força trista dins el món dels videojocs desenvolupats a casa nostra i és que l’estudi Novarama, fundat a Barcelona el juliol del 2003, tanca les portes després de més de 20 anys creant videojocs.
Durant la seva carrera, Novarama ha destacat amb la saga Invizimals (2009), una colla de petits monstres que feien ús de la realitat augmentada set anys abans que Pokemon Go viralitzés aquesta mecànica. Que Novarama fos pionera en aquesta tecnologia els va obrir les portes a treballar per a Sony i les seves consoles Playstation.
Anys més tard, cap al 2022, accepten una injecció econòmica per part de Tencent, una empresa inversora especialitzada en entreteniment audiovisual i us faríeu creus de fins a on arriben els seus tentacles. Tencent compra part de la companyia i incrementa el pressupost per a futurs projectes, noves places de feina i per donar més marge creatiu a l’empresa, cosa que semblava una bona notícia, però que en realitat era el primer clau per al taüt de la companyia barcelonesa.
Novarama comença a treballar en un nou projecte, United 1944, un joc d’acció en primera persona, cooperatiu massiu, que t’emplaçava a la Segona Guerra Mundial i hi podies lliurar combats mentre construïes fortificacions i aliances. El joc va sortir a finals del 2023 i com que no ha tingut la resposta econòmica que s’esperava, en només 4 mesos, la companyia ha estat obligada a tancar (per Tencent) i entrar en concurs de creditors.
Aquest és només un exemple del que ha passat en una pila d’estudis desenvolupadors de videojocs a tot el món i la xifra de persones sense feina ja suma 15.000.
Ara bé, què ha passat aquí? El confinament del 2020 va provocar un augment molt significatiu en el consum de videojocs, cosa que no va passar desapercebuda per a empreses inversores que van creure que havien trobat un nou filó de beneficis. Quatre anys després, els estudis que no han donat els beneficis esperats amb els seus videojocs han estat tancats sense escrúpols per aquestes companyies inversores.
Tan dolents són els videojocs que no es venen? Tot al contrari. Aquests últims mesos ha sortit una gran quantitat de videojocs de molta qualitat, però les persones videojugadores tenen el mateix poder adquisitiu que al 2020 i ara han de gestionar aquests diners entre una gran quantitat de videojocs. En poques paraules, el mateix tros de pastís s’ha de repartir entre més companyies.
Estem vivint una nova crisi que actualment no afecta l’usuari, però s’haurà de veure a qui li quedaran ganes de fer videojocs en el futur. Molts ànims als 15.000 i gràcies per la feina!