Hi va haver un temps en què jugar en català era gairebé una troballa arqueològica: un menú traduït aquí, un joc educatiu allà... i gràcies. Qui volgués viure una aventura, salvar el món o simplement fer quatre partides després de sopar havia d’acceptar que la llengua quedava fora del comandament. Durant el 2025, però, el panorama ha canviat de manera notable: els videojocs amb versió oficial en català ja superen els 300, segons el directori VDJOC del Departament de Política Lingüística. No parlem de traduccions fetes a les golfes per fans entusiastes, sinó de localitzacions avalades pels mateixos estudis i editorials. Un detall al qual se li ha de donar la importància que mereix, perquè això ja no va de resistència, sinó de normalització.
Aquest creixement no és només una xifra rodona per lluir en un article al Tot Molins. És el reflex d’un ecosistema cada cop més ric i divers, amb jocs de tots els gèneres i per a totes les plataformes: aventures narratives, propostes independents, trencaclosques, videojocs educatius i, també, produccions amb ambició comercial. El missatge és clar: el català pot conviure amb naturalitat amb la indústria del videojoc contemporani i, sobretot, que hi ha públic, creadors i professionals disposats a fer-ho possible.
La millor prova d’aquesta vitalitat és el SAGA – Saló del Gaming, que el 2025 ha viscut la seva edició més consolidada. Amb més de 9.000 visitants i La Farga de l’Hospitalet plena durant tot el cap de setmana, el saló s’ha confirmat com molt més que una fira. És un punt de trobada on el videojoc en català deixa de ser una etiqueta per esdevenir una experiència compartida. Tornejos, zones de joc lliure, espais retro, realitat virtual i esports electrònics han conviscut amb una naturalitat que fa només una dècada semblava impensable.
Especialment rellevant ha estat l’espai dedicat a la formació i al debat. Milers d’estudiants i professionals han participat en tallers i xerrades sobre desenvolupament, indústria, llengua, accessibilitat i futur. Iniciatives com Configura.cat han recordat la importància de tenir dispositius i plataformes adaptades al català, mentre projectes com Aina han posat el focus en la presència de la llengua en àmbits que estan en boca de tothom, com la intel·ligència artificial.
El punt fort del SAGA, com ja és tradició, ha arribat amb els Premis SAGA, presentats enguany per la creadora de contingut Susana Pérez, Simmer Valenciana, i pel divulgador i presentador Oriol Bartumeu, Orilúdic, una combinació que resumeix bé l’esperit del saló: comunitat, divulgació i cultura digital caminant plegades. El gran protagonista de la nit ha estat Neva, escollit millor videojoc en català de l’any, senyal que la comunitat li ha perdonat l’incomprensible fet que el català no formés part de la seva configuració de llançament i l’inclogués mesos més tard.
De tot plegat, el que trobo més interessant és que ja no parlem d’excepcions ni de gestes heroiques; parlem de continuïtat, de jugar en català com una opció possible, visible i cada cop més habitual. I això ho podem considerar com una pantalla superada... però sense adormir-nos, eh! Encara en queden moltes.