La marca Pokémon ha fet 30 anys i està repartida en molts formats: sèrie animada, cartes, videojocs, merchandising, Manga... i per aquest motiu, molta gent està confosa respecte a quin és el seu origen: us he de dir que, sorprenentment, aquest cop, el fenomen es va originar en un videojoc, fins i tot abans que la sèrie animada o els còmics.
Els videojocs originals van sortir al Japó per a la consola Game Boy. Sí, sí, la portàtil de pantalla monocroma de Nintendo. En aquell moment van sortir amb el seu nom original -Pocket Monsters Red i Pocket Monsters Green-, però quan van exportar-los als Estats Units, van fusionar les dues paraules Pocket i Monsters (que s’haurien de traduir com ‘monstres de butxaca’) a Pokémon.
Els videojocs de Pokémon tenen una estructura molt similar: un jove entrenador Pokémon inicia la seva aventura i aconsegueix el seu primer Pokémon, el company que marcarà l’inici d’un viatge ple de descobertes.
A partir d’aquí, recorre una regió concreta, explorant boscos, ciutats i rutes, on es troba amb Pokémon salvatges que pot capturar utilitzant les conegudes PokeBalls. Al llarg del camí, s’enfronta a altres entrenadors en combats que posen a prova la seva estratègia i habilitat, i, paral·lelament, haurà de plantar cara a una organització malvada, que pretén aprofitar-se del poder dels Pokémon, amb finalitats egoistes i sense escrúpols.
Cada entrega d’un videojoc Pokémon està situada en una regió imaginària inspirada en un territori real. Així que, igual que les primeres 4 entregues feien referència a zones del Japó, a partir de la cinquena vam veure reflectides zones inspirades en Nova York, França, Hawaii o Regne Unit, però a l’edició Pokémons Escarlata i Púrpura, els espais s’identifiquen amb la península Ibèrica, amb arquitectura mediterrània, deserts interiors i plats que recorden els nostres entrepans i tapes.
El seu creador és Satoshi Tajiri, un desenvolupador de videojocs que de petit s’endinsava als boscos que tenia a prop de casa i col·leccionava tot tipus d’insectes. Aquesta afició va ser la que el va animar a desenvolupar un videojoc on els protagonistes també volguessin col·leccionar diferents espècimens i fins i tot intercanviar-los. I és que el col·leccionisme també és un dels punts forts del joc.
Cada entrega es presenta en dos formats: Vermell i Verd, Or i Plata, Sol i Lluna, Escut i Espasa. Dos jocs que es llencen el mateix dia i són pràcticament idèntics. L’única diferència? Que cada un té els Pokémons diferents per atrapar. Aquesta estratègia es va posar en marxa perquè els videojugadors que juguessin en un dels formats poguessin intercanviar Pokémons amb els que haguessin jugat en l’altra versió. I ja, de pas, per què no dir-ho?, engreixar les butxaques de Nintendo.
Així que ja saps, ¡Hazte con todos! i paga el preu que toca.