Aquest mes ens ha deixat Sam Neill als 78 anys. I encara que la seva carrera va durar més de cinquanta anys i va participar en desenes de pel·lícules i sèries, per a milions d’espectadors sempre serà el doctor Alan Grant, el paleontòleg que l’any 1993 va obrir les portes de Jurassic Park.
Una de les escenes més icòniques de Jurassic Park és aquella en què el doctor Grant veu un dinosaure viu per primera vegada i es queda completament sense paraules. El més curiós és que Sam Neill no estava mirant absolutament res. Durant el rodatge només hi havia un camp buit. Els dinosaures encara no existien: serien afegits mesos després amb efectes digitals. Tot el que transmet aquella escena —la sorpresa, la incredulitat i la fascinació— és fruit exclusivament de la seva interpretació.
Això és perquè Jurassic Park va canviar la història del cinema. Els efectes especials desenvolupats per Industrial Light & Magic van revolucionar la indústria i van demostrar que els personatges gene- rats per ordinador podien resultar totalment creïbles. La pel·lícula va recaptar més de 900 milions de dòlars, convertint-se en la més taquillera de la història fins que Titanic la va superar quatre anys més tard.
Però reduir Sam Neill a Jurassic Park seria injust.
Abans d’enfrontar-se als velociraptors, ja havia demostrat el seu talent en produccions tan diverses com A la caça de l’Octubre Vermell, al costat de Sean Connery, o El Piano, de Jane Campion, considerada una de les grans obres del cinema dels anys noranta. També va protagonitzar Event Horizon, una pel·lícula de ciència-ficció i terror que, amb els anys, s’ha convertit en una autèntica obra de culte i un referent clar per a en Pau Aguilar del programa de ràdio Freaks & Bits.
Més enllà de les càmeres, Sam Neill era una persona molt estimada. Durant els últims anys havia conquerit una nova generació de seguidors gràcies a les seves xarxes socials. Des de la seva granja a
Nova Zelanda compartia vídeos plens d’humor passejant entre ovelles, ànecs, porcs o donant protagonisme als seus gossos. Aquell sentit de l’humor britànic, barrejat amb una sorprenent naturalitat, el feia tremendament proper.
L’any 2023 també va emocionar molta gent quan va explicar públicament que estava rebent tractament per un limfoma. Ho va fer amb una sinceritat admirable, sense dramatismes, aprofitant per reflexionar sobre la vida i recordant que cada dia era un regal.
La notícia de la seva mort ha provocat una allau d’homenatges. Laura Dern, Jeff Goldblum i Steven Spielberg han destacat no només el gran actor que era, sinó sobretot la seva generositat, la seva elegància i la seva bondat.
Potser aquest és el seu llegat més important.
Descansi en pau, Sam Neill. I gràcies per haver-nos fet creure en aquest món fantàstic, encara que fos durant un parell d’hores.