L’antic teatre La Peni, amb més de cent anys d’història, sempre ha estat envoltat de llegendes. Per a la 42a edició del Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, titulada Bruixes, en Roger, president de l’organització del Festival, mentre preparava la sala, va trobar una vella bobina sense etiqueta. Va comentar-ho amb l’Ainoa, la regidora de Cultura, i intrigats pel seu contingut, van decidir projectar-la. Sota una atmosfera inquietant, la pel·lícula mostrava diverses escenes antigues de Molins i acabava desvetllant l’existència d’un botí dins d’una cambra oculta al Palau de Requesens. Atrets pel misteri, van decidir anar-hi per esbrinar què s’hi amagava.
L’edifici, construït al segle XV i del qual només queden vestigis destinats a magatzems i tallers, actualment està en obres, així que aprofitaren per demanar la col·laboració dels paletes per enderrocar la paret que tapiava l’entrada a l’habitació secreta, obviant els advertiments de perill que hi havia gravats.
—Es van prendre massa molèsties per impedir que algú hi entrés, oi? —va qüestionar en Roger.
—Probablement es volien assegurar que ningú robés el que sigui que hi ha endins —va dir l’Ainoa.
Un cop alliberat l’accés, es va revelar una cambra fosca, gèlida i tenebrosa, sense finestres, de parets de pedra gastades i cobertes de tapisseries amb un munt de símbols esgarrifosos. Al mig, un bagul de la mida d’un congelador envoltat per cadenes i tancat amb un gran cadenat. Es percebia un halo sinistre flotant en l’aire, intensificat per la pols i la humitat del lloc.
—És curiós —va comentar un dels operaris—. No hi ha rates, ni insectes. Sembla com si aquí no hi hagués cabuda per a cap mena de vida.
L’home va agafar una cisalla d’entre les eines i va trencar el cadenat, però en obrir finalment el bagul, es va desfer una maledicció per la qual es mantenia confinada una congregació ancestral de bruixes.
Com un huracà implacable, les dones van emergir lliures després de segles d’hibernació forçada i, amb rialles sinistres, començaren a voltar pel sostre com ombres vivents.
En Roger, aterrat davant d’aquella visió, va ser conscient que el motiu de tapiar l’entrada no havia estat evitar que algú hi entrés, sinó, més aviat, evitar que algú en sortís.
Així doncs, el mal, ara encarnat, va escapar del Palau de Requesens i va envair els carrers de Molins, on sembrà la por entre els habitants, que veien com la seva realitat es fusionava amb les escenes que els darrers dies havien vist a les pel·lícules projectades al vell teatre, convertint el poble en un escenari de terror.
Ja veieu, estimats lectors, com l’anhel de descobrir misteris ocults pot desencadenar forces que van més enllà de la comprensió humana. Per això, hauríem de respectar els advertiments de la història i comprendre que, sovint, alguns secrets és millor mantenir-los soterrats.