Recordeu el Gran Germà? El coneixeu de la televisió? El reconeixeu com alguna altra cosa que un reality? Estic segura que sí, però us en faré cinc cèntims: l’any 1949, George Orwell publicava per primer cop una novel·la, escrita el 1948, que originalment es va dir The Last Man in Europe (L’últim home a Europa), però que els editors, per motius estrictament comercials, van treure al mercat amb el nom de 1984.
En un món dominat per tres superpotències totalitàries (Euràsia, Àsia Oriental i Oceania), Winston Smith intenta oposar-se al sistema, però no se’n surt perquè el Gran Germà és omnipresent, domina els individus i n’anul·la la voluntat mitjançant el control absolut de la societat a través de “telepantalles” situades a tot arreu, fins i tot en els llocs més íntims. Així aconsegueix que fins i tot desaparegui la llibertat de pensament.
Hi ha un únic partit i tothom hi ha de pertànyer excepte els “proles”. Els “proles”
tenen llibertat intel·lectual, senzillament perquè no tenen capacitat intel·lectual i, per tant, no són cap amenaça per al règim. El crim de pensament és el delicte més greu que es pot cometre i, és clar, els “proles” no el cometran.
En Winston, el protagonista del relat, viu a Londres i treballa al Ministeri de la Veritat, un dels quatre en què està dividit el govern d’Euràsia. La seva feina consisteix a reescriure la història, perquè cal que allò que diu i prediu el Gran Germà i la realitat coincideixin. Els altres tres són el Ministeri de l’Amor, que es dedica a la tortura; el Ministeri de la Pau, que té com a missió vetllar per la bona marxa de la guerra, i el Ministeri de l’Abundància, amb l’objectiu que la gent visqui al límit de la subsistència.
Per tal de garantir que tothom segueixi la línia que marca el Gran Germà, l’Estat compta amb la Policia del Pensament, que vetlla dia i nit per, fins i tot dins de les llars, mantenir el pensament únic. No ens ha d’estranyar que els fills denunciïn els pares i, fins i tot, es podria convertir en un fenomen comú que les persones es denunciessin a si mateixes.
Orwell, a qui probablement també coneixeu per Homenatge a Catalunya, va viure l’etapa de les grans dictadures nazi i soviètica, va assistir a la caiguda de la República espanyola, a l’esclat de la Segona Guerra Mundial i a la divisió del món de postguerra en dos eixos. Per això, personatges històrics com Stalin i Hitler hi estan plenament reflectits: l’educació totalitària amb les joventuts del partit, les rentades de cervell a la presó, l’ús del control psicològic de la població, la perversió del llenguatge o la manipulació de la història són alguns dels fenòmens que s’expliquen al llarg de la novel·la, que és una denúncia del totalitarisme de qualsevol color.
I avui podríem acabar dient que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. O no.