To have and have not (‘Tenir o no tenir’, en català) és el títol d’aquella pel·li en la qual la Lauren Bacall li diu al Bogart: “Si em necessites, només has de xiular”. I de la pel·li al llibre. A un llibre que reuneix dos monstres literaris: la Montserrat Roig i la Isabel-Clara Simó.
Què se’n pot dir, d’aquestes dues grans escriptores, que no s’hagi dit abans? Podem destacar-ne la feina periodística, el vessant feminista o la capacitat per abastar amb èxit qualsevol gènere. Podem recomanar-ne llibres, tal com ja hem fet en aquesta columna. I tant! I no acabaríem mai. Però avui m’estimo més parlar de les qualitats humanes d’aquestes “homenotes” (és que “donotes” té unes connotacions poc adequades aquí): la generositat, d’una; la capacitat de reconeixement, de l’altra.
A Si em necessites, xiula, la Isabel- Clara Simó ens acosta a la figura de la Montserrat Roig des de l’admiració, sí; però, per sobre de tot, des de la gran estimació que es professaven. I ho fa 14 anys després de la mort de l’amiga, amb una biografia que vol ser un homenatge a una dona compromesa, valenta, decidida, a una bèstia literària amb una capacitat de treball admirable. A més a més, quan ens endinsem en aquest llibre hi trobem, full rere full, no només la vida de la Roig, sinó també el plany de la Simó per la pèrdua de l’amiga.
I això converteix el llibre en una biografia fonamental per conèixer Montserrat Roig, per saber el que va fer en només quarantacinc anys de vida, per adonar-nos del que va significar per a la nostra cultura la seva desaparició tan jove per culpa d’un maleït càncer de mama (sortosament, ara hauria tingut moltes més possibilitats que llavors de sortir-se’n). I no podem deixar de preguntar-nos què hauria pogut arribar a fer, a escriure. No tenim resposta a aquesta pregunta, com tampoc la tenia la Isabel-Clara Simó quan va fer-ne la semblança. Però podem estar segurs que hauria fet unes aportacions extraordinàries a la nostra cultura, a la cultura.
Tenir entre els dits aquest llibre significa recuperar-les una mica a totes dues, recobrar el seu esperit lliure i compromès amb la literatura i amb la llengua, amb els drets de les dones i amb el país. És un doble plaer poder endinsar-se en una sola obra en la prosa de la Isabel-Clara Simó i en la vida de la Montserrat Roig. Dues grans escriptores, dues grans clàssiques, en un sol llibre.
Acabem amb un petit fragment del capítol 6:
“La crítica sempre va ser ferotge amb la Montserrat Roig. No li perdonaven que tingués èxit, que fos dona, que fos bonica, que tingués molta més difusió que els pobres desgraciats que la menyspreaven.”
Per cert, Isabel: “Si em necessites, xiula”.