El primer terç del segle XX va veure néixer i créixer a Catalunya un estol d’autors d’una gran vitalitat: novel·listes, articulistes, ninotaires i periodistes que, amb la seva obra, van configurar un dels moments més rics de la nostra literatura. Amb la Guerra Civil i l’exili, molts d’aquests creadors van haver de marxar i alguns, com Pere Calders, van continuar la seva trajectòria lluny del país, especialment a Mèxic. Més endavant, durant el tercer terç del segle, una part d’aquests escriptors van tornar a Catalunya i van contribuir decisivament a la reconstrucció cultural del país.
Pere Calders és, sens dubte, una de les figures més rellevants de la literatura catalana de l’exili. Probablement, molts recordareu títols com El primer arlequí, Cròniques de la veritat oculta, L’ombra de l’atzavara, Aquí descansa Nevares o Unitats de xoc. Tots aquests llibres formen part d’un llegat literari esplèndid, reeditat en nombroses ocasions i encara avui plenament vigent. En canvi, hi ha una obra molt menys coneguda que mereix atenció: La ciutat cansada, una novel·la inèdita i inacabada que va veure la llum l’any 2008, catorze anys després de la mort de l’autor, gràcies a la col·lecció “El Balancí”. La seva publicació va ser possible perquè, després de la mort de Calders, els seus fills van donar a la Universitat Autònoma de Barcelona una gran quantitat de documents, esborranys i papers personals, entre els quals hi havia aquesta obra.
La ciutat cansada és una peça singular dins la producció caldersiana. D’una banda, conserva l’espontaneïtat i la frescor pròpia d’un primer esborrany, amb idees que bateguen encara en estat pur; de l’altra, sabem que probablement seria molt diferent si l’autor hagués tingut temps de sotmetre-la al procés de revisió rigorosa que aplicava sempre a la seva obra. Aquesta condició d’obra inacabada li atorga un valor especial, gairebé íntim, perquè ens permet endinsar-nos en el taller de l’escriptor i observar de prop el seu mecanisme creatiu.
El relat que Calders hi planteja és el d’una ciutat que ha renunciat a ser ella mateixa, que ha desertat de les seves tradicions, dels seus valors morals i de la seva memòria collectiva. Aquesta ciutat —metàfora evident de la societat contemporània— es veu desdibuixada sota una falsa idea de modernitat i de multiculturalitat que, en lloc d’enriquir-la, la buida de sentit. Darrere aquesta història hi ha una reflexió amarga sobre la pèrdua d’identitat i sobre la fragilitat dels principis que sostenen la convivència.
Com és habitual en Calders, la narració combina un humor fi, irònic i sovint corrosiu amb una mirada lúcida i desencantada sobre la realitat. L’autor sap que el riure pot ser una forma de resistència i, alhora, una eina per posar en evidència les contradiccions del món. En La ciutat cansada, aquest humor no amaga la tristesa de fons, sinó que la fa més profunda i humana. Llegir avui aquesta obra és, doncs, redescobrir la vigència del pensament caldersià i comprovar fins a quin punt la seva literatura continua parlant-nos del present amb una sorprenent actualitat.