La coca és, per definició, una menja que ha anat associada sempre a les festes, i que s’elabora tant a les cases com a les pastisseries i forns. La coca és parenta d’altres preparacions més o menys similars de la Mediterrània -com la focaccia (fogassa, a la Catalunya Nord) i la pizza italianes, la pide turca, el lahmacum armeni, etc. Elaboracions del Pròxim Orient o el Magrib, però només als Països Catalans n’hi ha un repertori ben característic i estès, i a més, coques dolces.
Les coques poden ser de format ovalat, quadrat i, excepcionalment rodó. Poden ser molt primes -com la deliciosa “coca de vidre”. Solen guarnir-se amb pinyons, ametlles, fruita confitada, llardons -que es posen a la massa-, i que són un típic dolç també de Carnaval. La coca amb fruita, a Catalunya, arriba al seu punt àlgid amb la deliciosa “Coca de Sant Joan”: pot tenir crema, però la seva identitat ve donada pels pinyons i la fruita confitada. I més cap aquí també la de xocolata. Ben feta, és una autèntica delícia, amorosament conservada pels nostres pastissers, sovint tan bons. La paraula “coca” també té un origen: està relacionada amb el neerlandès “koek”, l’alemany “kuchen” i l’anglès “cake”.
La nit de sant Joan té un misteri ple de vitalitat, càlid i màgic. Totes les civilitzacions han celebrat l’arribada del solstici d’estiu i en totes elles el foc és un element comú. Les tradicions del foc són presents a tot Europa, des d’Irlanda fins a Rússia, de Noruega fins a Grècia. La flama del Canigó que passarà per tants pobles n’és un gran exemple.
Sempre tenim en la nostra memòria llegendes i facècies ocorregudes la nit de sant Joan. La nit de sant Joan és procliu a la màgia. El foc, l’aigua i les herbes remeieres adquireixen propietats curatives. La llegenda diu que les sirenes estrenen les seves noves melodies enciseres. Durant segles es deia que les donzelles que es mullessin la cabellera a la font del carrer de l’Avellana de Barcelona tindrien garantit el casori en l’any proper. Per desgràcia, aquest carrer de la Barcelona vella va desaparèixer amb la reforma urbanística.
Uns consells de compra. Per Sant Joan, recomano coca de pastisser o de forner, no de supermercat. Independentment del gust i la qualitat, el comerç de proximitat sempre hi aporta un valor afegit. La tradicional acostuma a ser de brioix amb fruita confitada i pinyons, però n’hi ha més: de crema, de xocolata, de pa de pessic, de pasta de full... Tradicionalment es menja amb cava, però en aquest cas també marida qualsevol vi de licor (vi de postres o dolç); garnatxa de l’Empordà, malvasia, moscatell valencià, dolç de Binissalem, Banyuls, etc.
Bona revetlla a tothom!