Ja fa gairebé un any enrere parlava en un article de l’aparcament a la nostra vila; abans, també, en un article sobre l’incivisme, denunciava el perill de certs passos de vianants per culpa de l’alta velocitat dels vehicles i la manca de respecte envers els vianants. És evident que o bé l’equip de govern no va llegir els articles, o bé no n’ha fet ni cas, cosa que tampoc em sorprèn. Així doncs, entendreu que insisteixi en alguns d’aquests aspectes, perquè la mobilitat no és únicament un tema de vehicles; també ens afecta, i molt, els vianants.
Hores d’ara seguim sense Pla de mobilitat, que deu dormir en el somni dels justos, perquè, si no vaig errat, fa 5 anys que s’està “estudiant”. El que cal explicar, amb la meva insistència temàtica, és que darrere d’aquest pla s’amaguen un seguit de subtemes que tenen una gran incidència en el nostre dia a dia, com ara, la previsió d’aparcaments a futur, ja que un bon pla d’aparcaments no s’improvisa d’avui per demà. Perquè cal una previsió d’espais per adquirir llocs hàbils per poder aparcar i tot això requereix d’uns anys entre el planejament i la seva execució.
També depèn d’aquest pla el tema de les zones de càrrega i descàrrega, perquè tal com estan ara, no faciliten gens la feina als comerços locals, fet que de retruc comporta trobar-se amb vehicles mal aturats en diversos carrers de la vila, i això dificulta la convivència entre vianants i vehicles.
També depèn d’aquest pla tot el tema de les velocitats adients dins la vila. I sobre això voldria fer diverses consideracions: com a norma general, tots podem veure i experimentar que no es respecten els diferents límits de velocitat, amb la paradoxa que aquest fet el reconeixen tant membres de l’equip de govern com agents de la Guàrdia Urbana. Això planteja unes preguntes: què coi està passant i qui està fent els ulls grossos i incomplint les seves obligacions. Crec, per no dir que n’estic segur, que no és pas la Guàrdia Urbana. Jo diria que és un tema de l’equip de govern, per comoditat.
Jacint Verdaguer, passeig del Terraplè, Verge del Pilar, Felip Canalias, carrer Raseta... Aquests són, segurament, els carrers més damnificats per l’incivisme d’un gran nombre de conductors i conductores. Certament, a qualsevol d’aquests carrers no succeeixen més desgràcies perquè Déu no ho vol. Hom té la sensació de que fins que no es produeixi un fet extremadament greu, no s’actuarà. Cal remarcar que alguns d’aquests carrers estan envoltats de zones escolars i serveis públics.
Normalment, mirar cap a una altra banda no serveix de res. Per tant, és d’imperiosa necessitat acabar d’una vegada el Pla de mobilitat, instaurar les mesures que calguin per fer efectiu el pla i prendre tot tipus de mesures per revertir l’actual situació que ja fa temps que s’allarga, i fer complir les normes. Per exemple, instal·lar radars i càmeres de vigilància, i posar sancions econòmiques.
Malauradament, gran part de la gent només compleix quan se li toca la butxaca.