Malgrat reconèixer l’esforç i la feina feta al llarg dels darrers 25 anys per part de diversos equips de govern de quasi tots els colors polítics per fer de Molins de Rei una vila més accessible, és evident que encara queda molt per fer.
Dins el ventall de possibles beneficiaris d’una vila totalment accessible, ara hem d’afegir-hi que, afortunadament, l’esperança de vida s’ha incrementat de forma notable. Aquest nou públic que també requereix accessibilitat ha vingut a engruixir la demanda d’accessibilitat, l’ha feta més visible i més urgent, perquè sempre ens mirem les coses amb els nostres ulls i no amb els ulls dels que ho necessiten, i aquest nou públic ens està fent obrir els ulls.
És per això que, al meu entendre, caldria dur a terme de manera urgent un seguit d’actuacions que passo a relatar de forma aproximada, perquè de ben segur que no hi seran totes.
Les voreres estan en mal estat, amb llambordes i asfalt en males condicions, i, en alguns casos, amb escocells i fanals al mig de la vorera.
Les places d’aparcament per a discapacitats estan mal pensades: si hi ha un fanal o un arbre al costat mateix, per la porta del conductor no es pot sortir del cotxe.
Falta contundència en la vigilància i sancions per part de l’Ajuntament per l’ús inadequat de les places d’aparcament per a discapacitats.
Els ascensors de la passarel·la del Poliesportiu i del Mercat estan espatllats amb molta freqüència i triguen molt a ser reparats, cosa que també passa amb l’ascensor del Centre Excursionista.
Per altra banda, pel que fa a les persones amb discapacitat visual, també hi ha molt a millorar: per exemple, el manteniment dels semàfors sonors o els impediments a peu de paret a diversos carrers i places en forma de tanques no retirades després de festes o caps de setmana, que, a més, estan situades en llocs que impedeixen el pas. I encara, les arrels d’arbres que estan aixecades, ja que produeixen ensurts als vianants amb dificultats visuals i que, a més, mai estan senyalitzades pensant justament en totes les persones amb dificultats diverses de mobilitat.
Per tant, en primer lloc, l’Ajuntament hauria de donar exemple i fer ja que tots els edificis públics i municipals, incloent-hi la Casa de la Vila, fossin accessibles a tothom. Un cop acomplert aquest objectiu, caldria incentivar a base de subvencions o rebaixes d’impostos que les botigues, comerços i establiments de la vila fossin tots cent per cent accessibles, i amb lavabos adaptats, per exemple, als bars i restaurants.
Soc conscient que no esmento totes les deficiències ni és el meu propòsit fer això en aquest article, l’objectiu del qual és posar de manifest els exemples més rellevants al meu entendre de falta d’accessibilitat, i deixo a part el tema de l’estació de Renfe, no fos cas que s’hi posessin i comencessin les obres.
En definitiva, la meva intenció és demanar amb tota humilitat una vila per a tothom.