Finalment s’ha arribat a un acord per presentar els nous pressupostos al Parlament de Catalunya, per poder, després de la seva tramitació, aprovar-los o no. El suport d’ERC i dels Comuns permetrà al Govern del President Illa tenir nous números per fer front a les despeses que el país necessita i demana majoritàriament. Cal remarcar que tant entitats empresarials com Foment, Pimec i Cambra de Comerç, com els sindicats de classe ho reclamaven. És possible que a una part de les militàncies dels partits signants no els resulti atractiva aquesta posició, però sí que crec que la ciutadania en general sí que reclamava entesa per dinamitzar el país. Enfront d’aquells instal·lats en el no continuat i el bloqueig sistemàtic, d’altres prioritzem el benestar de tothom, més quan qui escriu és un republicà d’esquerres convençut.
Voldria destacar diversos punts de l’acord: - Més sobirania: Consorci d’Inversions per acabar amb el dèficit d’infraestructures. Creació de l’autoritat aeroportuària. Consorci de la Zona Franca
- El suport al català: reforçar la presència de la llengua a les xarxes socials i al món digital. Reforçar el Consorci per a la Normalització Lingüística. 250 noves aules d’acollida per a l’aprenentatge del català per a l’alumnat nouvingut
- Més serveis per a les persones: 250 milions per reforçar la salut pública i reduir el seu dèficit històric. 500 milions per millorar els centres educatius, amb nous centres i la climatització de les aules. Reforç a les aules d’acollida i a les biblioteques escolars. Fins a 25.000 mossos el 2030, i 180 jutges més entre 2026 i 2027. Més cobertura assistencial per a la gent gran amb 15 noves residències i 10.000 places
- Millor finançament: nou model de finançament amb 4.700 milions anuals. 5.000 per al Pacte Nacional per la Indústria.
Ja sabem que l’IRPF no l’hem assolit... encara. També sabem que els governs d’Espanya, sigui quin sigui el seu color, es resisteixen a complir bona part dels acords signats.
També sabem que el PSC tampoc és l’abanderat del compliment del que se signa, malgrat que compleix més que l’Estat.
Vist tot això, jo em pregunto: és millor aconseguir aquests avenços o anar al bloqueig total? Per a mi, la resposta es troba en el que varen fer els flamencs belgues, per als quals l’important era buidar de contingut i competències l’Estat belga a còpia de traspassos, cessions, etc. per aconseguir el que ells anomenaven “evaporar l’Estat”.
Perquè també cal tenir clar que el moment no és el de l’1 d’octubre del 2017, que l’independentisme no té majoria al Parlament de Catalunya i, el més preocupant, que també ha perdut suport popular, ja que a dia d’avui no és la prioritat per a molts dels nostres conciutadans i conciutadanes.
Jo, com a independentista, segueixo creient que la independència és la solució, però mentrestant, què fem?
Habitatge, educació, salut, mobilitat, indústria, feina, salaris dignes... L’important és com s’hi arriba.