Quan Pere el Catòlic morí en la batalla de Muret, el seu fill Jaume només tenia sis anys i, gràcies a la mediació del papa Inocenci III, fou educat a l’Aragó pel gran mestre del Temple fra Guillem de Mont-rodon. Tornant a la infantesa de Jaume I, Guillem de Mont-rodon també s’encarregà de redreçar les finances i desempenyorà diverses conseqüències del regnat anterior.

I també, Guillem Durfort, que era administrador financer del rei difunt, col·laborà en el sanejament de deutes, entre els quals consten albergues i franqueses del Llobregat, i el 1223, amb només 10 anys, entra en joc Jaume I en els Molins Reials.

Jaume I el Conqueridor, al recuperar els Molins Reials, en agraïment, signa un document a favor dels germans Durfort, nets de Guillem: “...Nos, Jaume, per la gràcia de Déu ...volent premiar els molts i agradables serveis que vós, fidel nostre

Bernat i Berenguer Durfort ...us donem a vós i als altres successors i a tota la vostra família, per sempre, deu molins, amb tots els seus utensilis que pertanyen als mateixos nostres Molins de Matosa, això és, el molí de la torre, que de nou allí heu construït i el molí de draps...”.

De resultes d’acordar la conquesta de Mallorca, Jaume I es troba obligat a recaptar fons i recorre a l’assignació de rendes i ciutadans acabalats que administraven les finances reials, els quals avançaven quantioses sumes quan les demanava el monarca. Entre ells tornem a trobar els Durfort. El molinar va créixer i va augmentar el nombre de rodes instal·lades, fins a disset, ja que s’instal·laren nous molins independents en el mateix rec i es diversificaren amb un molí draper (dels Durfort), dotat d’una torre de vigia i porta d’entrada. La torre, o pis sobre la casa portal de la riera de Cagalell, complia una necessitat de protecció i vigilància, perquè des del 125 el nobles oposants causaven freqüents bandositats.

El lloc de Matosa acabarà, en l’època, dient-se Villa molendina regalia o villa molendinorum domini regis.

També se sap que els templers es dotaren d’un molí i sembla ser que un poc més avall ja se n’havien construït quatre: dos del Durfort allà o en el mateix molinar primitiu. Així és com, l’any 1280, consta que al nucli moliner hi havia instal·lades disset rodes. Els moliners de les primeres moles es queixaren i és per això que Jaume I acordà que els Durfort anessin a fer-ne els seus aigües amunt, tocant a la riera.

Foren estretes les relacions del rei i els Durfort. Citarem per acabar que Berenguer Durfort és el que el 1228 va avançar 4.200 sous a Jaume I per pagar a Arbert d’Apierola per la compra d’una part de l’alou de Duïsme a fi d’ampliar els dominis dels Molindenorum reials.

Tomeu Martí i ParelladaTots els articles de Tomeu Martí i Parellada →