Generalment, quan ens referim a Santa Creu d’Olorda, la història se sol iniciar en la primera data documentada, però no es pot dubtar que els seus orígens es remunten a temps molt anteriors.
No trobeu estrany que un complex tan gran se situés amagat entre muntanyes sense cap nucli poblacional? Potser hem de pensar en temps de perill i que convenia passar desapercebuts.
També hi ha qui creu que inicialment es podria tractar d’un monestir. El cert és que part de la construcció és preromànica. Si considerem el conjunt, a la part que s’anomena rectoria, trobem murs en opus spicatum que, per l’emplaçament a la part baixa del mur, fàcilment ens transporten a un període anterior als càtars, perquè ja era un sistema existent des dels romans.
Si ens referim a proves documentals, consta que, el 1032, Gesalter jura damunt de l’altar de Sant Pere Romaní en testament sagramental i cita “la parròquia de Santa Creu d’Olorda”.
El nucli dels molins aconsegueix tenir església el 1209, però aquesta no té rector i és dependent de la parròquia de Santa Creu d’Olorda, la que abasta des dels cims d’Olorda fins al riu.
Des del naixement de la nostra vila fins al 1916, quasi sempre hem estat sota aquest mateix paraigua. Val la pena, doncs, que ens mirem amb ulls filials a la parròquia mare.
És un misteri a resoldre l’edificació annexa, coneguda com “la rectoria”: és molt extensa i en un cert temps estava formada per planta i pis. Tampoc no es pot descartar que inclogués part de l’actual església.
Si analitzem l’estructura actual, es consideren preromànics des de l’absis al transsepte, i un vestigi de carreus al costat del sant Crist. L’actual sagristia, abans podria haver estat una capella i el transsepte es modificà més tard, fet que l’eleva a època carolíngia. El santíssim i el cor són posteriors. El campanar, abans era d’espadanya, però l’actual és del segle XVII.
Els Des Llor, senyors d’Olorda, modificaren la part anomenada com rectoria, però els grans arcs que resten sembla que són atribuïbles a Berenguer de Relat, quan amplià el termenat de Ciuró per comprar Olorda al mencionat Des Llor.
Quan la guerra del 36, el conjunt fou cremat i tot s’enfonsà, excepte l’església, que resistí perquè tenia la coberta de volta de canó.
El 1953, Els Blaus i amics de la Joventut Catòlica iniciaren la neteja de runes de l’església i amb l‘impuls del Sr. Enric Madorell, i l’aportació econòmica del Sr. Francesc Samaranch, es recuperà per al gaudi de tots.