En el segle XXI, som cada vegada més els que ens creiem ecològics i penso que val la pena reflexionar una mica i revisar els nostres comportaments per poder valorar fins a quin punt ho som.
L’ecologia respon a un concepte molt ampli, ja que engloba tot allò que es refereix als éssers vius com a habitants d’un mateix medi, i valora com interactuen entre ells en un espai concret. L’ambient físic valora la distribució i l’abundància en el sector en estudi i la relació a què els condicionen tant els factors biòtics dels éssers vius com també els abiòtics inerts o físics.
És molt complex, gairebé impossible, conèixer tots els components d’un ecosistema, però és evident i comprensible que cada element que el conforma influeix en l’evolució del conjunt. L’ésser humà, pel seu desenvolupament, possiblement per satisfer les seves mancances, va trencar l’equilibri del seu entorn, però quan és savi, fa sevir la seva saviesa per minimitzar el dany que provoca: si mata el llop, ha de fer de llop, però no d›exterminador de fauna. Així ho va entendre la gent de les masies: el cavall, la vaca, l’ovella o el porc no aparegueren tots sols en els nostres boscos.
Individus ho som tots -persones, animals o plantes- i cada grup d’individus amb trets comuns constitueixen una espècie diferent fins a formar un tipus únic d’organisme. Cada espècie es qualifica amb dos noms científics, el primer dels quals correspon al gènere i el segon, a l’espècie. Per exemple, els homes Homo sapiens, les vaques Bos taurus, la tomaquera Solanum licopersicum. Els noms científics permeten entendre’s mundialment, mentre que home, vaca o tomaquera corresponen als noms vulgars que canvien segons les llengües i els grups poblacionals.
Nosaltres, com a components de l’ecosistema, ens hem d’adaptar i ajudar que l’adaptació no sigui egoista, sinó curosa amb el sistema biòtic que va arribant.
No ens podem centrar a dir: aquí sempre hi ha hagut roures o faigs, si veiem que la nova climatologia no els admetrà (és un exemple, no una constatació), però si les noves tecnologies permeten que subsisteixin, haurem de tenir-les en comte. Si un arbre, una fruita o un ocell que fuig de climes més àrids omple un buit, estudiem-ho.
No siguem impulsius; estudiem-ho i tampoc ens deixem portar per afanys d’innovació.
Em preocupa la invasió d’animals “exòtics”, fruits del comerç i del desconeixement de les conseqüències en un món d’una globalitat malentesa. Volem subsistir i necessitem fer-ho cuidant el nostre entorn sense maximalismes. El panorama no es presenta dolç i entre tots l’hem d’endolcir.