En capítols anteriors, al comentar què menjaven els nostres avantpassats ibers abans dels fenicis i els grecs, i les posteriors introduccions amb els romans, àrabs, etc., vàrem deixar-ne de banda els més primitius: els del paleolític i el neolític. Doncs, avui hi donarem una ullada.
Ja des dels neandertals i els sàpiens, s’espavilaren prou. La gana fa treballar el cervell i la ciència últimament ens porta a conèixer que no es limitaven tan sols a menjar animals i collir pomes (que si n’hi havia, serien minúscules), sinó que ja feien treballar el cervell per ampliar la dieta. Què podien trobar que fos comestible?
Com sempre s’ha dit, menjaven carn, però s’ha comprovat que pel que fa a la carn crua, el nostre sistema digestiu, per més que la mastegui, l’aprofita poc (ve a ser com l’herba per als elefants, que quasi tot es defeca) i això no s’ho podien permetre com a base nutritiva.
Però descobriren (ben aviat sorgeix el foc) que la carn cremada es digereix millor i que les vísceres i el moll dels ossos són un gran aliment i aleshores modelaren pedres per trencar-los.
El peix i el marisc, segons la ubicació del grup humà, també entren en la dieta i s’ha comprovat que els taurons eren apreciats. El fet de coure aliments provoca l’aparició d’artefactes que afavoreixen cuinar-los.
I els vegetals?
En el neolític, amb l’agricultura i el sedentarisme quedava prou clar, però pel que fa al paleolític, ens limitàvem a creure’ls pobles recol·lectors: trobo una fruita i me la menjo, i santes pasqües!
Amb l’augment d’avenços tecnològics que hi ha cada dia, fonamentalment a partir de residus de vegetals carbonitzats en dents de fòssils neandertals, s’ha vist que la dieta era prou variada; ho experimentaven tot i així, a la península, sabem que en la dieta varen incloure parts de les següents plantes: Pinus pinea: els pinyons, que són un potent aliment i energètics; Ficus carica: les figues; Ruscus aculeatus: els brots són comestibles i el fruit és medecina i verí; Bromus sp.: del gra, en feien farina, com també diferents hordeacees, o l’Avena fatua, la Vicia sativa, la Corema album, els Quercus sp, l’Olea europea (ullastre), els Prunus sp., l’arboç i possiblement la garrofa.
Més tard descobriren que la farina es podia mullar, amassar i assecar. Vaja, que se les apanyaven.