Si ens remuntem als nostres orígens medievals, i oblidem els pobladors anteriors dels quals no disposo de dades històriques, ens trobem que Molins de Rei neix en l’àrea de les franqueses del rei. I què són franqueses?
Les franqueses asseguraven que les poblacions gaudissin d’un seguit de drets i llibertats tan sols sota la jurisdicció reial, condició de llibertat civil o d’exempció de càrregues o d’impostos.
En canvi, fora, teníem les dominicatures: propietat i domini senyorial, terra que el senyor es reservava per explotar-la quan s’adjudicava un feu... Tothom depenia totalment del senyor.
Molins de Rei, doncs, neix dins de la zona de les franqueses reials i així ho varen voler sempre el rei i els seus pobladors, però els fets històrics sovint ens han tret fora d’aquests drets.
Al rei Alfons el succeí Pere I, poc hàbil en finances, atorgà la vila i Ciuró als Hospitalers amb el compromís d’allargar el rec fins a Barcelona. Ja recuperada per Jaume II, aviat va transferir Molins de Rei i Ciuró “en lliure i franc alou” a la comtessa Sibil·la de Pallars; no ho volia perdre i per això ho va fer a “carta de gràcia” (per poder recuperar-ho pel mateix preu). No va ser possible, a pesar que sempre mantingué la confiança de poder assolir-ho.
El fill de la comtessa, Arnau Roger de Pallars, es vengué Ciuró a Pere Noguera i la vila a Se Bastida i aquests, al jutge d’Arborea... i aquí enllacem amb l’article del mes de maig.
Ens quedarem amb Hug III i Elionora, la nostra famosa reina de Sardenya, i val la pena saber per què els Arborea desaparegueren de Molins de Rei.
Els fills d’Elionor moriren sense descendència i, de facto, es perd la dinastia a Sardenya.
La vila de Molins de Rei, l’hereta un altre dels fills d’Hug III, en
Pere III d’Arborea. Es prestà l’homenatge el 17 d’octubre de 1339 al cementiri (darrere de l’església).
Pere III era casat amb Constança, filla del marqués de Saluzzes i comte de Peralta, però no varen tenir descendència. Abans de morir, Pere va fundar el monestir de Santa Clara, a Oristano, i va vendre la vila amb els seus molins, honors i possessions, censos i mer i mix imperi, amb tota la jurisdicció civil i criminal i tot el dret sobre el lloc de Ciuró a la seva esposa.
Constança llegà el convent de Santa Clara a l’abadessa Benedeta de Serra, que es convertí en la nova senyora de Molins de Rei. En un difícil moment a causa de la pesta negra, l’abadessa del convent d’Oristano ens ven a la reina Elionor, tercera muller de Pere IV.
Tornem a ser del rei, però aviat ens vendran als Relat. Seguirem lluitant.