Sí, dic el nostre tot i saber que només una part pertany al nostre municipi. I per què dic municipi? Resulta que el rec és més antic que l’existència del terme municipal.
En els temps d’Alfons II d’Aragó, les aigües del Llobregat es consideraven reials i la muntanya d’Olorda amb la parròquia de Santa Creu eren franqueses del rei.
Si passem a temps més moderns, es replicà que la resclosa i Matosa (el casal de 12 moles) pertanyien al Papiol. És cert que on se situava la resclosa, ja inexistent, ara és terme del Papiol, però sobre el Casal, fins ben avançat el segle XX s’havia acceptat una ubicació en aquell terme, però, gràcies al magnífic treball d’Assumpta Armengol i Solé, es descobrí la verdadera ubicació dels molins.
En un document de 1252, Jaume I diu: “donem i concedim a Berenguer Durfort i als seus, llicència i ple de poder per mudar i traslladar el teu molí draper, que tens sota els nostres Molins Reials del Llobregat, en aquella nostra peça de terra, .... que acaba a orient en el rec dels molins, tocant al pont i a l’hort de Jaume Gras, a migjorn i ponent la tinença de Ramon Roig, al nord amb la riera que se’n diu de Cagalell i amb el pont. La qual peça de terra tal com és termenada i feixurada per termes damunt dits, donem i concedim al beneficiari i als teus per construir-hi i assolellar-hi i assecar-hi draps i per a ús i servei teu i dels moliners que tindran el dit molí per a tu i que en qualsevol part que vulguis de la dita peça fins al portal de la vila dels molins i encara en un angle que hi ha, puguis fundar-hi i edificar-hi el molí abans dit ... Et donem encara llicència i ... un pilar de pedra en el rec... poder perquè el dit molí puguis fer-lo blader o draper...”.
Aquest document és essencial: d’una part, ens diu que la peça de terra i futur molí estan per sota de la riera de Cagalell, avui carrer Verdaguer, i per una altra, que abans es trobaven per sota dels molins reials. Tot lliga: el casal de 12 moles se situa entre el carrer Verdaguer i el del Molí. Ens basem en el fet que l’anterior dels Durfort estava més avall del casal, cosa que provocava baralles per l’ús de l’aigua i se solucionà posant el del Durfort aigües amunt.
Veiem raonable pensar que el Casal es trobés aproximadament on abans hi havia els rentadors de cal Manyet i els quatre de sota que hi ha d’enterrats, prop de la tirolina.
El rec primitiu, passats els molins, anava cap al Pla de Molins de Rei i tornava l’aigua cap al riu, frustrada la seva vocació d’arribar a Barcelona, cosa que ni els Hospitalaris varen aconseguir.
Fi de la primera part.

