Molins de Rei, el nostre poble, nasqué en terres de l’antiga parròquia de Santa Creu, que abastava de la muntanya d’Olorda al riu Llobregat. Comentarem avui el vestigi humà més antic trobat en aquest territori.
Sota el cim d’Olorda és on precisament es localitza una cova natural que es coneix com “La cova de l’or”.
Aquesta espluga ramificada ja va ser habitada en el neolític, fa més de 5.000 anys, i sembla que disposava de cinc entrades. No es tracta d’una gran cavitat uniforme, sinó d’un conjunt de passadissos que, avui dia, estan en bona part tancats o són difícilment accessibles.
La tradició li adjudica diverses llegendes o fets ja oblidats que li donaren el nom també conegut com La Cova dels Encantats. És coneguda la de la cova de la Moneda, segons la qual allí hi havia un munt de pedres arrodonides. Si algú n’agafava al punt de la mitja nit de Nadal, l’endemà se li havien convertit en monedes d’or. Una altra tradició amb molt poques possibilitats de tractar-se d’un fet real és la història que diu que el general cartaginès Anníbal, possiblement, tot i preparant-se per la campanya contra Roma, va explotar l’or que, suposadament, va extreure d’aquesta cova, fent-ne set boques de sortida.
Actualment està prohibit accedir-hi sense permís del Parc de Collserola, si bé no és gens aconsellable entrar-hi degut al perill d’esfondrament que hi ha des de que la cimentera hi va fer forces voladures. Avui dia tan sols queda una entrada, una mica enlairada sobre el terra exterior, i a poca distància de l’entrada de la cova ja presenta un fort desnivell i s’estreny considerablement.
Durant el segle XX ha sofert considerables espolis i creiem que no queda res de res que ofereixi un cert interès; entre el perill que presenta i les visites deplorables rebudes, no és gens aconsellable visitar-la si no es tracta d’estudiosos ben preparats.
Al segle passat, membres del Museu de Molins de Rei la varen visitar, i organitzaren treballs d’estudi i recuperació de les peces que no s’havien endut o destrossat els aficionats a recaptar allò que, pensaven, podia tenir algun valor. Els Amics del Museu varen ser prou oportuns, doncs les posteriors activitats de la cimentera fent volar bona part de la muntanya calcària van provocar prous esfondraments. Sortosament es recuperaren peces de gran valor arqueològic que avui podem admirar al nostre museu, part a Ca n’Ametller i part al carrer Pintor Fortuny.