Oio? Hola!!!! El 12 de gener de 1987 tothom que mirava TV3 a les 19h va poder veure com el Dr. Sembei Norimaki feia realitat la seva creació més ambiciosa. Una nena robot amb una força descomunal, una innocència i gràcia entranyable, i una increïble...miopia. Començava el Dr. Slump!!!
Els seus orígens, a terres nipones, venen de la mà d’un jovenet Akira Toriyama (sí, el mateix que va crear Bola de Drac). Després de guanyar un concurs per a joves il·lustradors, va tenir el privilegi de publicar a la prestigiosa revista Shonen Jump, un referent del manga a tot el Japó (i al món sencer). Tant va ser l’èxit del Dr. Slump en aquesta publicació que, tan sols en un any, van emetre, per Fuji TV, la sèrie d’animació que 6 anys després arribaria a Catalunya.
Val a dir que el primer cop que es van emetre les aventures de l’Arale a l’Estat espanyol va ser en català. A mitjans dels 80, Toei
Animation, importantíssima productora i distribuïdora d’anime (cinema d’animació procedent del Japó), buscava ampliar el seu mercat a Occident i, amb aquest objectiu, es va presentar al Festival de Cannes. Allà es va reunir amb Màrius Bistange, director i productor de cinema català, que anava a la caça i captura de material nou i de qualitat per omplir la graella d’horari infantil de la recent estrenada TV3. La reunió va ser molt profitosa, resolent l’eminent arribada de Sembei Norimaki a terres catalanes.
Les televisions autonòmiques formen part de l’Associació FORTA: això facilita la compartició de drets audiovisuals i/o la compartició de les seves despeses. Per tant, abans que la senyoreta Yamabuki digués una sola paraula en castellà (al 2011), ja havia donat lliçons en català, valencià, basc i gallec.
Durant 243 capítols vam quedar captivats amb l’Arale i tota la gent de la Vila del Pingüí. Perruquers amb la cara de Clint Eastwood, “senyors” de la comissaria que es queden sense vehicle, alienígenes amb el nas al costat del cul, nadons voladores rosegadores de metall, porquets que anuncien el bon dia mentre el sol matiner es raspalla les dents...inclòs el mateix Akira Toriyama apareixia, en forma de robot o d’ocell, intimidat pels seus propis personatges.
Així que, si ets dels que anomenes Unxi a les caques que trobes al carrer, dels que no pots evitar imitar la veu d’un corb cada cop que escoltes la paraula “babau”, o dels que imites la cara de Suprunaman quan menges prunes...Benvingut/da a la Vila del Pingüí!!! Encara som una gran família!
Adéu, Xa!!!