Steven Spielberg va revolucionar el cinema de ciència-ficció l’any 1982. Fins aquell moment, tots els personatges de l’espai exterior que havien arribat a la gran pantalla tenien com a únic objectiu la invasió del nostre planeta i l’extermini de la humanitat. En canvi, ET, no; ell només buscava un amic que l’ajudés a tornar a casa i fer una volta amb bici a la llum de la lluna.
La pel·lícula va tenir un cost de 10 milions de dòlars i en va recaptar més de 800 a tot el món, per la qual cosa es va convertir en el film més taquiller de la història del cinema fins al 1993, quan Steven Spielberg va repetir la gesta en recaptar més de 1.000 milions amb el seu parc de fauna juràssica.
Aquest èxit comercial no va passar desapercebut a la indústria del videojoc. Atari es va assegurar els drets per distribuir E.T. The Extra-Terrestrial a la consola Atari 2600 de manera exclusiva, amb un contracte de 20 milions de dòlars (una bajanada en aquells temps), i el compromís de treure el joc a les festes de Nadal del mateix any d’estrena.
Howard Scott Warshaw va ser l’encarregat de desenvolupar un videojoc, que embadalés tota una generació assedegada d’aventures d’Elliot i el seu amic de l’espai, en només quatre mesos. Spoiler Alert: no li va sortir bé la cosa.
E.T. El Videojoc va ser un fracàs total. La seva simplicitat, l’absurda dificultat i la seva inconnexa història amb la pel·lícula va provocar que milers de jocs que es van vendre durant la campanya de Nadal fossin tornats a les botigues en menys d’un mes. Això va provocar la fallida econòmica d’Atari i, de retruc, de tota la indústria del videojoc en general, que ja feia mesos que culejava pels continguts moixos i poc exigents que les companyies oferien als consumidors. L’any 1983 és conegut com l’any de la gran crisi dels videojocs.
Atari es va quedar amb un excedent de milers de cartutxos del videojoc ET i durant molts anys ningú va saber que n’havien fet... fins que l’any 2014 es va gravar un documental sobre el tema.
Atari: Game Over ens explica com Atari es va desfer d’aquests videojocs enterrant-los al desert d’Alamogordo. Després de la fallida, l’empresa havia de tancar tots els seus magatzems i la manera més econòmica de desfer-se del seu inventari va ser arribant a un acord per enterrar-lo a Nou Mèxic.
Un cop trobats, els cartutxos d’ET es van revalorar de tal manera que avui en dia, 40 anys després del seu llançament, s’han convertit en peça obligada de col·leccionista.
Fins i tot a tu t’han entrat ganes de tenir-ne un d’aquests, oi que sí?