El primer record que tinc de formar part de la febre de la “Tortugamania” és assegut davant el televisor, amb TV3 sintonitzada i cantant el tema de Chuck Lorre (sí, sí, el mateix que surt als crèdits de Two and a Half Men i a Big Bang Theory com a creador) entre mossegada i mossegada d’entrepà de Nocilla, mentre començava la sèrie d’animació: “Som les fabuloses tortugues ninja...”.
Aquelles històries em tornaven boig. Quatre tortugues antropomòrfiques batejades amb el nom d’artistes del Renaixement italià i entrenades en l’art ninja pel seu mestre-rata Estellicó. Diferenciar-les no era fàcil, així que havies d’estar atent al color de la màscara: amb la blava, en Leonardo; amb la vermella, en Rafael; amb la taronja, en Michelangelo i la lila per a en Donatello. Mai més he tornat a mirar La Gioconda ni la Capella Sixtina de la mateixa manera.
Però això va ser només els inicis. Sense adonar-me’n, jo i moltes persones més ens vam veure arrossegats per una espiral imparable de “Poder Tortuga” que s’ho va menjar tot entre el 1987 i el 1997. Samarretes amb il·lustracions de la sèrie animada (o eren pijames? Possiblement en tenia de tots dos), un parell de figures d’acció que sempre queien en algun aniversari o després de la nit de Reis (hi ha més de 450 dissenys de figures que no s’han deixat de vendre en 30 anys; avui dia encara podeu entrar a Juguettos i comprar la que vulgueu), merchandising de la pel·lícula (amb un to molt adult per cert; no s’esperaven pas que és convertís en la pel·lícula independent amb més recaptació del moment) i sense oblidar la coreografia del “Ninja Rap”, la cançó composta pel mateix Vanilla Ice expressament per al llançament de la segona pel·lícula al 1991... Go Ninja Go Ninja Go!!!
L’any 1984, els il·lustradors Kevin Eastman i Peter Laird en van crear un còmic underground que van publicar de manera independent en una tirada de tres mil exemplars. La seva intenció era fer burla dels herois de les grans cases de còmicsi convertir en experts i implacables ninges els rèptils més lents i avorrits del món... unes tortugues. No s’ho van veure a venir, però la història ens ha mostrat el desbordant èxit que va tenir aquell acte de rebel·lia.
A tots els formats on han aparegut, el “Poder Tortuga” ha deixat petjada inesborrable a cada generació que l’ha presenciat. Sigui pel lideratge de Leonardo, per la rebel·lia de Rafael, la curiositat de Donatello o l’alegria de Michelangello , aquesta esquadra de rèptils adolescents sempre han sabut connectar amb el seu públic a través del treball en equip, l’amistat i... molta pizza de pepperoni amb anxoves.
Crideu amb mi, tortugues? COWABUNGA!!!!